diumenge, d’octubre 21, 2012

Eleccions sense passió ni entusiasme*

El País Basc no sembla que aquest diumenge hagi viscut amb especial intensitat la nit electoral ni tampoc que avui dilluns s'hagi llevat d'una altra manera. I això que hi haurà amb tota probabilitat canvi de Govern i que l'esquerra 'abertzale' entra novament al Parlament després d'un parèntesi de quatre anys. Aquest diumenge no hi havia passió ni gaire sentiment a les cares dels bilbaïns, ni per part dels uns ni dels altres ni dels de més enllà. Així, confirmada la històrica victòria del PNB -27 escons-, només vam veure pels carrers de Bilbao un cotxe amb banderes basques onejant per les finestres. Res més. Gairebé ningú seguint la nit electoral als bars i un ambient vinculat als comicis tan sols a les seus dels partits i els seus voltants. "El diumenge és el dia abans del dilluns i el dilluns s'ha de treballar, que hi ha crisi", semblava que deien les cares dels ciutadans.

La sensació, més aviat, era de retorn a la normalitat però sense entusiasme, potser producte d'un cert cansament de tantes convocatòries electorals seguides. I com si ara que vénen "temps de tribulació" també a Euskadi, i feta la "mudança" al partit tradicional del poder, els ignasians bascos reclamessin un 'lehendakari' amb grans dosis de seny, que eviti l'arribada definitiva de la crisi i l'augment del nombre de parats, que ja són l'11,8% de la població activa (el deute, a més, també ha passat d'uns insignificants 990 milions el 2008 a ni més ni menys que 7.095 el 2012).

La cara d'Íñigo Urkullu semblava que tenir clar tot això quan pocs minuts abans de les vuit va arribar a Sabin Etxea, la seu dels nacionalistes bascos, vestit impecablement i en companyia de la seva dona. Sota del cartell gegant protagonitzat per la seva cara que ocupava la façana de l'edifici, Urkullu va haver de parar-se abans de travessar quan els vianants ja el reconeixien perquè el semàfor s'havia posat vermell. Aprofitant el moment, va saludar eo que l'apuntaven amb la mirada. Una cara il·lusionada, però una cara reservada. I no només per una coneguda timidesa. A dins, molt pocs militants esperant-lo.

Però el que més crida l'atenció és que la nit no es va viure amb entusiasme ni a La Casilla, el pavelló contractat per la coalició EH Bildu per celebrar la seva reaparició al Parlament de Vitòria. Res a veure amb la posada de llarg del dissabte anterior al BEC de Barakaldo. Les grades no es van arribar a omplir, tampoc la pista. Fins i tot el diari 'Gara', afí a l'esquerra 'abertzale', admetia dilluns que els resultats van ser rebuts amb fredor. I que bastant va costar que més tard els assistents comencessin a ballar. El més feliç de la festa semblava Tasio Erkizia, històric dirigent de HB, que juntament amb Joseba Permach, Pernardo Barrena i Jone Goiricelaia van assaborir especialment el retorn al Parlament. La intervenció de Laura Mintegi, primer en basc i després en castellà, va ser breu, sense estridències i amb molt poca retòrica 'abertzale' clàssica. L'única referència dura, sobre els presos, la va fer en resposta als crits dels concentrats, que en reclamaven l'amnistia. "La força que ens doneu avui vosaltres aquí és la que permetrà que tornin a casa", va rematar Mintegi, que és obvi que necessitarà molt de recorregut per aprendre a capitanejar de veritat els 'abertzales' d'esquerra.

"Encara no, encara no", deia el professor d'eusquera Koldo Rodríguez, menjant en un restaurant de la part vella de Bilbao, unes quantes hores abans. Ell, que va formar part del moviment pacifista Elkarri sorgit de l'entorn de l'esquerra 'abertzale', considera que encara no és el moment de propiciar l'arribada a les urnes de la nova Batasuna coalitzada amb EA, Aralar i Alternatiba. "No em refio d'ells, encara, tot i que la candidata que han presentat m'agrada", afirmava. Potser per això el 'sorpaso' que alguns desitjaven amb totes les forces no es va produir ahir a Euskadi; és cert que les coses han canviat molt els últims anys, però els canvis profunds operen molt més lents del que a vegades sembla.

* Article publicat a la web de El Periódico de Catalunya, aquí.