dissabte, d’octubre 27, 2012

[LaRiera48] L’operació Festa Major petita a Sant Simó

















Façana de l'ermita de Sant Simó, l'anomenada ermita marinera de Mataró. Foto: http://isernllobet.blogspot.com.es 


En el programa electoral de CiU, el 2011, a la pàgina 69, hi figurava la intenció de singularitzar i donar més força a la festa de l’ermita de Sant Simó, una de les més tradicionals de la ciutat, i convertir-la en la Festa Major petita de la ciutat. Així, sense comentar-ho amb la resta de grups municipals, durant el mes de setembre, l’àrea de Comunicació de l’Ajuntament va elaborar per ordre de Cultura el disseny del programa de festes d’enguany, on hi figurava, com a activitat estrella, una Anada a Ofici fins la porta de l’ermita de Sant Simó on havien de prendre part totes les comparses i els membres del consistori emulant l’acte que té lloc el 27 de juliol al matí durant la Festa Major de Les Santes.

Quan els grups de l’oposició, especialment el socialista Joan Antoni Baron, van rebre el programa d’actes, aquests es va posar les mans al cap i va començar una campanya per aturar l’operació. A Baron, que sorprenentment ha gastat moltes energies en aquesta polèmica les darreres setmanes, el preocupava sobretot desfigurar l’excepcionalitat que regna sobre la presència de la corporació municipal a la Missa de les Santes, un cop a l’any. Un equilibri, en paraules dels seus autors dels anys setanta –el PSUC, curiosament, no pas el PSC ni CiU-, que consisteix en assistir de forma totalment excepcional a la missa exclusivament en virtut del patrimoni cultural i popular que representa per la ciutat i tenint en compte que, des d’un punt de vista festiu, l’audició de la Missa de Glòria de mossèn Blanch és l’element que singularitza la Festa Major de Les Santes. És el consens assolit en el seu moment pel Partit del Mataró Centre (PMC), guardià de les essències de tot el que té veure amb les festes i tradicions de la ciutat, i indiscutit durant més de tres dècades.

Finalment, davant del boicot de la resta dels grups municipals, el govern va decidir fer marxa enrere fa ben pocs dies. L’àrea de Cultura, segons ha admès el propi regidor Joaquim Fernàndez, ha actuat amb precipitació durant tot el procés i, de cara a l’any que ve, ha assegurat que farà les coses d’una altra manera. Però el cert és que, amb l’afer de la Festa Major petita de Sant Simó, el govern de CiU ha demostrat exactament el contrari del que va fer en relació a la primera Festa Major de Les Santes que programava, el juliol passat: identificar clarament els problemes i/o dificultats que hi puguin haver en el conjunt d’una festa importantíssima per a la ciutat i posar-hi remei per a un millor lluïment d’aquestes. Perquè quan l’executiu de CiU decideix intentar trasplantar un punt del programa electoral a una acció de govern oblida que els elements simbòlics –que una força com CiU hauria de controlar perfectament- són delicats i convé no tractar-los com una matèria més.

I, sobretot, la decisió d’implantar la idea d’una Festa Major petita demostra una certa desconnexió amb la ciutat, perquè en les darreres dècades, ningú a Mataró ha demanat a Mataró que s’organitzi una Festa Major petita -excepte algunes veus en relació al Carnestoltes, molt puntualment-. I així ha estat perquè la Festa Major de Mataró, Les Santes, és tant potent a la ciutat, a la comarca i al país, que no necessita res que la complementi. La lògica, més d’un poble, d’una Festa Major d’estiu i una Festa Major d’hivern, a Mataró, ha quedat superada àmpliament per les circumstàncies. És absurd, doncs, reobrir aquest esquema. 

La voluntat del govern de CiU menysté encara una altra cosa: la feina feta durant molts anys per desactivar les autodenominades “festes majors de barri” a la ciutat. Recordo les explicacions en aquest sentit de la mà dreta de Manuel Mas, Remigio Herrero, anys enrere, quan s’havia dedicat a arrencar la paraula “major” dels cartells i programes de les festes populars de barri que la incloïen. “De Festa Major, a Mataró, només n’hi ha una, i és la de Les Santes. La resta són festes populars”. Entrar, per tant, ara, a donar el qualificatiu de “Festa Major petita” a una festa popular de barri, per molt estima que li puguem tenir a les festes de Sant Simó, és una estúpida manera de dinamitar consensos que prou han costat de teixir a la ciutat.

Tot fa pensar que, improvisacions al marge, la voluntat de CiU a l’hora d’impulsar una Festa Major petita a la ciutat respon a la necessitat de donar gruix al relat propi del nou govern, que en aquest àmbit pretendria subratllar els elements més purament tradicionals. Dit d’una altra manera: l’executiu de Joan Mora, mancat encara d’elements clarament diferenciadors en matèria socioeconòmica amb l’anterior govern d’esquerres, aposta per subratllar diferències en l’àmbit cultural i festiu. Fins ara, en general, la línia seguida pels nacionalistes ha estat revisar allò que no funcionava de la línia seguida pels governs d’esquerres i escapçar algunes bèsties negres com el Shakespeare a principis de mandat i Can Xalant aquesta mateixa setmana –a l’espera d’un replantejament que estic segur que existirà-. L’operació “Festa Major petita” vindria a significar la voluntat d’aportar alguna novetat pròpia significativa en aquest àmbit. Cosa que és absolutament necessària, d’altra banda. Consta que hi ha, a l’interior de l’Antiga Beneficència, altres molt millors idees com la de potenciar la Setmana de Música Antiga, per exemple, que podrien complir el mateix propòsit i solidificar autènticament joies amb què la ciutat ja compte però sense entusiasme.