La lucidesa i serenor d'Antoni Puigverd, a 'Valors'



Tots els que opinen a les tribunes públiques tenen seguidors i detractors. No pot ser d'altra manera. La sobreexposició mediàtica que pateixen aquests personatges és excepcional i cal tenir el fetge molt dur per poder aparèixer cada dia a la ràdio, la tele o a la premsa parlant del que un pensa sobre el que passa. Quan toca parlar del que està passant en aquest període a Catalunya, des del passat 11-S, encara em sembla més titànic l'esforç que realitzen aquests opinadors.

Pot sorprendre la reflexió, perquè més aviat es tendeix a pensar que els que surten als mitjans a opinar, a analitzar, a interpretar -serien tres coses diferents i diria que a mi les que m'interessen són la segona i la tercera-, s'ho passen d'allò més bé fent la seva feina. Jo crec que no tots. I no sempre. I una de les persones que em ve al cap que ho deu viure així és Antoni Puigverd, una persona a qui admiro i a qui hem entrevistat pel número d'octubre de la revista Valors respecte el procés de Transició Nacional -que diria el president Mas- que vivim.

Puigverd, que ha conreat la literatura i la poesia, encara que se'l conegui ara per aquesta faceta més pública, és un home lúcid, serè, que s'explica a mesura que parla i busca el desllorigador de la qüestió que se li ha plantejat. Aquestes són les sensacions que vaig tenir el dia que vaig anar a Girona -via Maçanet, en tren- a parlar-hi. Em va rebre, com sempre, amb tota amabilitat, disculpant-se per diverses coses que no calien. La seva humilitat, discreció i modèstia són a vegades excessives tenint en compte la talla del personatge.

Aquest és un extracte de l'entrevista que li vam fer, que podeu veure també parcialment en un resum de vídeo sobre aquestes línies.

Comentaris

Entrades populars