dilluns, d’octubre 01, 2012

La complexitat de la història, per Francesc-Marc Álvaro


                                   









El periodista Francesc-Marc Álvaro durant la seva conferència. Foto: J.S.


Un elogi de la complexitat de la història i alhora una crítica al dogmatisme ideològic i al políticament correcte. Aquest ha estat el posicionament que ha exhibit aquest vespre a la seu d'Òmnium Cultural de Mataró el periodista Francesc-Marc Álvaro durant la presentació del volum Entre la mentida i l'oblit, en un acte organitzat conjuntament entre la delegació local d'Òmnium i l'Associació Cultural Valors.

De fet, Álvaro és un dels protagonistes del número de setembre de la revista Valors, que es dedica a la memòria tan des del punt de vista personal com col·lectiu. Ja ens havia acompanyat ara fa una mica més de dos anys, el febrer de 2010, en una taula rodona en la qual també van participar el llavors president del Parlament Ernest Benach i l’assessor en comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí i en què va fer una encesa defensa de la política.

A mi, no ho negaré pas, Francesc-Marc Álvaro m'agrada perquè fa un paper indispensable en l'àmbit del periodisme: en base a un concepte insubornable de la seva pròpia llibertat, procura ser radicalment honest i dir no el que toca sinó el que creu que ha de dir. Així, aquesta tarda-vespre a Mataró, un cop presentat pel periodista mataroní Joan Safont -també col·laborador de Valors- i en referència a la Guerra Civil, ha reclamat que siguem capaços d'afirmar que aquesta va començar pel cop d'estat que van dur a terme els generals sublevats el 18 de juliol del 36 "i, alhora, sense cap tipus de rubor, que no tots els que defensaven la república eren demòcrates".

"No pot ser que per poder rescabalar la memòria de l'avi ens facin comprar una determinada memòria de la història", ha afirmat en relació a això. Álvaro s'ha mostrat sovint reticent quan no directament contrari a les polítiques de memòria històrica endegades tan pel govern espanyol com el govern català en els anteriors mandats, amb governs d'esquerres en els dos casos: "Quan els poders polítics entren en el món de la memòria, cal anar en compte. Ningú pot dir què és allò que de debò vam viure". Les coses, ha vingut a dir Álvaro, sovint són més complexes del que volem admetre. I cal fer l'esforç de ser-ne conscients: "Hem d'intentar fer conviure memòries diverses sobre un mateix fet. I això és molt difícil".

El periodista i profesor de la URL també ha fet referència al paper de la història: "La memòria ens serveix per viure però no ens serveix per comprendre. La història intenta reconstruir-la". Sempre en el benentès que l'exercici de l'historiador sigui honest i fugi del dogmatisme, Álvaro creu que la història ha de ser precisament "l'intent de refredar la memòria", que no vol dir que s'aconsegueixi. Primerament, el vilanoví havia fet una desmitificació del concepte de memòria com un element unívoc: "La memòria també és fruit de moltes coses que no hem viscut però que ens han arribat, sense relació directe amb els fets".

Òbviament, l'agitat debat nacional que viu al país també ha estat present a la conferència, on han assistit unes 65 persones: "Cap poble es pot projectar en el futur sense memòria del que ha estat". En aquesta línia, Álvaro ha assegurat que el president Mas és conscient dels errors comesos pels presidents Macià i Companys en anteriors processos sobiranistes. Això, a parer seu, el fa ser molt més fort de cara al futur que s'acosta.

Un acte relativament curt però on s'han dit coses de profunditat, que convé recordar, meditar i digerir. Ara ja, la propera cita de Valors serà el 22 de novembre a les 7 de la tarda al Tecnocampus Mataró-Maresme i la protagonitzarà el filòsof Àlex Rovira. Espero veure-us-hi.