dissabte, d’octubre 20, 2012

Un dissabte qualsevol a Sant Sebastià*

















Una pancarta apareguda el dissabte al vespre en un carrer del casc antic de Sant Sebastià que l'endemà a primera hora ja no hi era. Foto: J.S.


Els bascos, almenys els de Sant Sebastià, no semblaven aquest dissabte gaire enfeinats pensant en qui votarien en les eleccions de diumenge. Precisament vivien els prolegòmens de la jornada electoral sense gaire preocupació: anant al cine, a caminar per la muntanya, anant a missa o participant en les tradicionals cites de les societats gastronòmiques. En una d'aquestes, el Kresala, a prop del casc vell de Sant Sebastià, la relaxació entre els 40 comensals era evident, encara que els estralls de tants anys de conflicte encara no els permeten respirar del tot.

Asseguts ja a la taula, la tradicional 'basquitis' que patien els catalans respecte al País Basc s'ha invertit i ara són els bascos els que envegen la fortalesa del posicionament català expressada en els últims 40 dies: "Això ho arribem a fer aquí per l'Aberri Eguna i ens haurien dit de tot, que si terroristes, que si...". "A veure si ara ens podem repartir una mica les acusacions de Madrid", comentaven jocosament en una de les taules.

Els únics elements que explícitament ajudaven a recordar que avui fa un any el País Basc se'n va anar a dormir amb la feliç notícia del final del cicle armat d'ETA i que no tot el que havia de passar ha passat eren unes pancartes desplegades ahir a la nit al casc vell de Sant Sebastià amb el lema: 'ETA: un any sense lluita armada. ¿Qui manté el conflicte a Euskal Herria?". De fet, l'immobilisme practicat per l'Estat respecte a presos de la banda -i el seu acostament a presons del País Basc- sembla ser la taula de salvació a què s'aferren molts ciutadans, per exemple penjant algun cartell amb el lema 'Euskal presoak, euskal herrira'. 

Entre got de sidra i cullerada de mongetes, els assistents a l'àpat d'aquella societat es mostraven crítics amb la gestió del Govern central en aquest terreny: "Fa un any que aquests senyors van dir que ho deixaven i ha passat un any i els segueixen castigant, una vegada i una altra, i els diuen que no, que no cediran". 

INQUIETS PER LES RETALLADES
Però un cop dit això, la veritat és que se'ls notava tant o més preocupats per aquesta qüestió com per les possibles retallades que hagi d'aplicar el nou Govern basc. De totes maneres, també asseguraven que de fet les retallades del Govern d'Artur Mas ja han començat a aplicar-se al País Basc, digui el que digui el fins ara 'lehendakari' Patxi López. Al final del dinar, això sí, un dels dos 'bertzolaris' que actuava improvisant versos en eusquera recordava, de forma una mica enigmàtica: "Demà (per avui) hi ha eleccions; que cadascú voti al seu poble".

ELS TEMPS CANVIEN
Tant al migdia com a la tarda, la música d'una banda de 'txistularis' sonava sota les arcades de la plaça de la Constitució -pluja obliga-, on fa ja 14 anys el malaguanyat Ernest Lluch va dir allò de "Quina alegria, quina alegria veure que els que abans mataven ara només criden", en referència a un grup de l'esquerra 'abertzale' que l'increpava durant un míting que es desenvolupava després de la treva del 1998. Ara, aquestes mateixes persones o els seus afins polítics pràcticament ja no tenen temps ni de cridar perquè prou embolics tenen a les institucions que governen, com l'Ajuntament de Sant Sebastià, on l'oposició els acaba de tombar les ordenances municipals. Definitivament, els temps han canviat.

Cap a la mitjanit, l'ambient al casc antic de la ciutat era el de qualsevol dissabte a la nit, com si avui no hi hagués cita amb les urnes. A aquelles hores encara quedaven música per ballar i begudes per prendre.

* Article publicat a la web de El Periódico de Catalunya, aquí.