Santes mogudes

Remigi Herrero, regidor de Cultura entre 1999 i 2003, just després de rebre l'impacte del pastís de nata que li va llançar el militant independentista Joan Jubany a l'Anada a Ofici de Les Santes de 2001. A la seva esquerra, l'actual alcalde Joan Antoni Baron. Foto: Oriol Burgada.

Aquestes Santes que arriben a l'equador estan sent massives i tranquil·les, inusitadament tranquil·les. Excepte el conflicte sobre la presència o no de les colles de foc no institucionals a l'Escapada a Negra Nit i l'habitual reclamació per treure la bandera espanyola de la Casa Gran durant la Festa Major, no hi ha hagut grans polèmiques ni amb el cartell ni amb els actes ni cap incident greu a destacar, fora de les caigudes que van patir les colles castelleres participants diumenge a la jornada castellera i de les tradicionals assistències a un Desvetllament Bellugós que va ser més massiu que mai -20.000 persones-.

La festa cada cop és més cívica, més de tothom i congrega més gent, de Mataró i de fora. Contrasta amb altres edicions recents de la festa com la de 2005, amb gran polèmica pel cartell plagiat de Xavier Rosales -tot i que ell manté que no va plagiar res- o la de 2001, durant l'Anada a Ofici de la qual el militant independentista Joan Jubany va estampar un pastís de nata a la cara del regidor de Cultura Remigi Herrero per entendre que l'havia enganyat en les seves promeses respecte la celebració d'una activitat anomenada Barraques de Santes (un instant que recull la instantània que obre aquest post, feta per Oriol Burgada).

Anant més enrere en el temps, la festa més calenta que es recorda és la de fa deu anys. Aquell 1999, l'escenari venia escalfat per la pretensió de la Coordinadora de Colles Geganteres de sortir al carrer per Les Santes i si podia ser o a la Postal de Gegants. La guerra entre geganters oficials i alternatius va ser dura i es va tancar amb la decisió salomònica de crear un acte nou per donar espai a totes aquestes figures d'escoles, associacions i barris que posaven de relleu que la ciutat estava trencant les costures de la Festa Major, que tenia un vestit excessivament antic.

En segon lloc, la pretensió de l'alcalde del moment, Manuel Mas, de crear un nou acte institucional de benvinguda a la Festa Major al Teatre Monumental, amb els responsables de les 400 entitats que tenen seu a Mataró, va acabar amb una manifestació a l'entrada del teatre organitzada per les joventuts d'Iniciativa. Tot lligava amb l'actualitat política. Mas acabava de guanyar les eleccions per majoria absoluta i va acabar enviant "a la merda" els seus exsocis d'ICV, després que aquests li insinuessin que s'havia quedat els seus vots (en realitat la separació entre ICV i EUiA va fer que ICV es quedés amb dos regidors i que el PSC pugés fins a catorze, de forma inesperada). El nou pregó que Mas va muntar -que pretenia implicar tota la ciutat, tot l'associacionisme, a la Festa Major- va ser titllat d'elitista i els joves d'ICV es van encarregar de denunciar-ho, deslliurats de la corresponsabilitat de govern que havien hagut d'exercir fins llavors.

El Pregó que Mas volia fer al Monumental no invalidava la tradicional Crida a la Festa Major, que se seguia fent el dia 25 de juliol a 2/4 de 8 del vespre, com manava la tradició que Mas volia fer evolucionar. La xiulada que se'n va endur Manuel Mas 24 hores després, dalt el balcó de la Casa Gran, va ser de les que fan història. El seu discurs, pronunciat davant una cridòria eixordadora, parlava de la tolerància i la convivència, però des del públic la pluja de tomàquets i ous va acabar amb l'actual alcalde Joan Antoni Baron i Remigi Herrero -llavors lloctinents de Mas- amb l'americana a la tintoreria o a les escombraries.

La tensió es va mantenir en alça fins l'Anada a Ofici, el dia 27 al matí. Els responsables de les comparses van aconseguir calmar els ànims davant els rumors que grusp radicals de la ciutat estaven preparant una emboscada a la desembocadura del carrer Nou a la plaça de Santa Maria. Finalment, l'alcalde Mas i la resta de regidors van acabar desfilant amb calma i el peatge va ser passar per sota una pancarta on es llegia "Per aquí passen porcs i botiflers".

Malgrat el tòpic, doncs, Les Santes són cada cop un esdeveniment més festiu i menys polèmic.

* Aquest post contenia diverses incorreccions que han estat esmenades oportunament. Disculpeu el meu mal fer històric. No era la meva intenció barrejar la roba d'aquesta manera.