Les Santes en moviment, 30 anys després

Vídeo de La Gegantada de Les Santes de 2008.

S'apropen de nou Les Santes, la Festa Major de la ciutat, i amb això tots els debats, les reflexions, les crítiques... al voltant de la mateixa. Que si el cartell de la Festa Major, que si les dates en què se celebra, la presència o l'absència de nous actes... Un univers apassionant, en què els mataronins actuem com a tal i ens acostumem a tirar pedres a sobre la pròpia teulada, sense adonar-nos-en del tresor -viu- que tenim entre mans. Però bé, això mateix ja deu ser una part de la pròpia festa.

Aquest any, el conflicte mediàtic -sempre n'hi ha un, es faci com es faci- és la pretensió de les dues colles de foc no institucionals, però que són tant de ciutat com les oficials, d'aparèixer a l'Escapada a Negra Nit [veure manifest al Facebook de Basilisc i els Diables de La Llàntia]. Argumenten, amb una certa raó, que si venen moltes colles de fora de la ciutat perquè no han de poder actuar a la cita les de casa, encara que no siguin oficials? És clar, raó en tenen, no? Per altre costat és veritat que la consuetud dels actes no es pot desfer així com així, perquè podrien aparèixer altres entitats que vulguessin participar a la processó de foc, potser no estarien al nivell desitjat, i així s'aniria desvirtuant el propi acte... com resoldre-ho? Difícil qüestió...

Es repeteix de fet, ara amb el foc, el que va passar just fa deu anys amb els gegants: les figures de barris, escoles i associacions volien participar a la Postal de Gegants i les colles institucionals s'hi van negar. La polèmica va ser molt dura. El govern municipal, fent que ha de fer, va transaccionar amb els responsables dels "altres gegants" i es va instituir la denominada Gegantada, un acte propi d'aquests altres gegants on també pren part la Família Robafaves i que amb els anys s'ha demostrat un èxit: marca l'arrencada real de la Festa Major, i ho fa de forma variable en els dies, buscant el dissabte anterior a la Diada de Santes. La decisió de dur a terme la Gegantada, com a acte propi, va servir -de fet- per evolucionar fortament el model de la festa: vam passar de l'obsessió per mantenir unes dates pròpies -del 25 al 29- per a la celebració de Les Santes a situar el dia 27 com a nucli de la mateixa, però que es podia estirar pel principi tant com convingués. Entre la Diada Castellera, nascuda també fa una dècada, i la Gegantada s'ha generat del no res el que l'alcalde Joan Antoni Baron ha intentat institucionaliotzar com "El portal de Santes". Vaja, que d'un problema en vam fer una gran oportunitat per la festa. Aplicada aquesta jurisprudència santera al cas que ens ocupa enguany.... vol dir això que hem de muntar una Escapada a Negra Nit 2? Doncs potser tampoc és la solució, potser per una sola colla es pot fer l'excepció i igual que es conviden colles de fora la ciutat també se'n podrien convidar altres de dintre, cada any una de diferent... Caldrà que Sergi Penedès i la Comissió de Festa Major acabin de trobar una nova solució salomonònica..

Lluny de ser una situació preocupant, aquesta mena de xocs s'han de veure com la demostració de la vitalitat de la pròpia festa. El desig de ser-hi d'uns i la voluntat d'evitar-ho per part dels altres vol dir que la festa és viva. El conflicte, en aquest sentit, és positiu: la festa ha avançat, avança i avançarà gràcies a l'estira-i-arronsa entre els sectors més tradicionalistes i els més innovadors. Els primers voldrien que la festa fos sempre la mateixa, els mateixos dies i als mateixos llocs. Els altres tan els és els dies que es faci, tampoc els llocs els preocupen gaire i sobretot les activitats -mentre que es mantinguin les clàssiques, aquest ja és un primer punt d'acord- poden ampliar-se tant com convingui. Si féssim la primera opció ens equivocaríem perquè fins i tot els que es venen com a immobilistes són conscients que la festa de 1979 i la de 2009 s'assemblen molt poc. I si apuntéssim cap a l'altra opció també és evident que erraríem el tret, perquè acabaríem desvirtuant la festa. L'opció més sensata és el Camí del Mig.

Aquesta història és una bona metàfora de la història de les Santes modernes. De fet, aquesta any es compleixen trenta edicions des que els ciutadans, mitjançant la Comissió de Festa Major que va crear el consistori escollit democràticament el 1979, van poder prendre les regnes de la celebració i organitzar-la conjuntament amb els tècnics municipals. Una fita que sembla passa desarcebuda a tot arreu. És al·lucinant. Resulta que el gran projecte de ciutat que els mataronins hem contribuït a redactar "in voce" durant tres dècades, que ens ha cohesionat, ens ha donat esperit de ciutat, que ens ha fet esdevenir un nou Mataró... i passa desaparcebuda (també a la web oficial de l'Ajuntament). Som ben bé capgrossos. I imbècils, en aquest cas.