Va existir el Mur de Berlín?

Aspecte del mur de Berlín rodejant la porta de Brandenburg, el 1989.

Tornàvem de viatge per Holanda i els països de la zona, com fèiem cada estiu: tenda de campanya de les clàssiques, coberteria de plàstic rogenca, fogonet de càmping gas i un Citroën amb tres criatures a dintre i dos pares en els seients del davant. Es veu que els pares no ho havien previst, en un principi, però no sé massa perquè -potser ens quedava més marge del previst per tornar a casa- ens vam enderiar a anar fins a Berlín, la capital no d'Alemanya sinó llavors de la República Democràtica Alemanya (RDA), la seva part comunista. Ja deia l'altra dia en un post que a casa som uns malalts de la història [Peiró familiar]. Era l'agost de 1989, ara fa vint anys.

Abans d'arribar a un indret, mentre el meu pare inspeccionava el mapa de carreteres, acabàvem fent una improvitzada lliçó de geografia i història. Tu diràs, si alguna cosa li agrada ensenyar a l'escola eren aquestes matèries. Així vam descobrir quina era la realitat alemanya, en aquell moment, de les dues Alemanyes; realment sorprenent. Això que hi haguessin països dividits per la meitat no era tampoc tan estrany; hi havia casos remots però coneguts: Corea, el Ièmen, abans Vietnam... però el que si que vèiem absolutament rocambolesc era l'existència d'una illa de territori estranger dins del propi estat -el cas de Berlín dins l'RDA-. I encara més sorprenent que aquesta illa abarqués només la meitat de la ciutat que feia el cas, perquè hi havia un mur que separava la població en dues parts. Un mur que, d'Oest a Est si que es podia creuar, però no a l'inrevés. Jo tenia tan sols vuit anys, però suficients per entendre que allò era una cosa molt estranya, molt estúpida.

Recordo la carrertera que portava de l'últim poble de la República Federal d'Alemanya, la de l'Oest, a Berlín, travessant la meitat de la República Democràtica d'Alemanya (quina obsessió, els comunistes, per parlar de democràcia! Devia ser que no en tenien gaire...). Cada ics segons un catacroc removia el cotxe: les carreteres d'aquell histriònic país estaven fetes amb blocs de ciment, pèssimament enganxats els uns amb els altres. La següent escena que recordo és la mirada riallera del guàrdia de la RDA que ens donava la benvinguda al seu país, segurament al mític Checkpoint Charlie. Allà vam canviar moneda i vam passar del pesat marc alemany de la RFA a la lleugeríssima moneda de l'estat veí, que semblava de mentida; una metàfora molt aclaridora sobre la realitat de l'Alemanya de l'Est. A la sortida només em ve al cap la imatge de com de fets pols estaven els edificis i els impactes de bala -"deuen ser de la Segona Guerra Mundial, encara", deia mon pare- que hi havia a moltes de les seves parets.

Al cap de tres mesos, el Mur de Berlín anava a terra. L'experiència, per a un nen tan jovenet, ja havia estat frepant, i en veure que aquell homenatge a la barbàrie se n'anava a terra en tan poc temps, aquell nenet va adonar-se'n que li tocaria viure una època de grans canvis en l'escena mundial. Tants, tants canvis, tan sorprenents... que aquella visita d'agost de 1989 tem ser confosa amb una fantasia del meu cervell i fa que a vegades em pregunti... "vols dir que va existir això del mur de Berlín?".