La TDT: les croquetes de l'àvia

Imatge del canal de notícies contínues 3/24, una de les grans apostes de Televisió de Catalunya en el marc de l'arribada de la Televisió Digital Terrestre.

En la conversa que fa uns tres anys vam mantenir amb Mònica Terribas per a la revista Valors, la llavors conductora de La Nit al Dia i actualment director de Televisió de Catalunya mostrava el seu escepticisme davant l'arribada de la Televisió Digital Terrestre en relació a la possibilitat que ajudessin a diversificar l'oferta de continguts: "Hi haurà més canals, especialitzats, on es faran productes com a xurros per rentabilitzar el màxim les estructures. Espero equivocar-me. No crec que hi hagi més oportunitats de feina, d’opcions creatives... una vegada més això serà una minoria. Potser si que hi haurà dos o tres canals que si... però en general serà allò que feien les àvies d’aprofitar: amb el caldo feien les croquetes, i amb això una altra cosa, i el que sobrava el trinxat... amb la TDT és això" [Mònica Terribas: "Es fa molta televisió al servei de la gent"]. Més clar l'aigua. Ara és a ella qui li toca defensar que l'aposta de TV3 en el marc de l'arribada de la TDT -el canal 300 de ficció, el totnotícies 324...- està a l'alçada de la televisió nacional.

Mònica Terribas no s'equivocava llavors: entre la quarantena llarga de canals que puc veure des de casa no hi ha canals sobre documentals, sobre història, sobre cultura... què és el que jo esperava poder veure de més gràcies a la TDT. No. Hi ha canals d'esports, de sèries, de pel·lícules... i canals d'informació (aquests si que suposen un autèntic revulsiu, un augment de la qualitat de la televisió com a estri; poder estar informat a tota hora, com Internet). Però vaja, tot i així l'oferta es queda curta. I una mica ens han venut gat per llebre: pràcticament veiem -els que tenim la sort de veure-ho, clar- el mateix.

El que em sembla autènticament novedós de la TDT no són els continguts sinó la qualitat de la recepció -si t'arriba, insisteixo, un vint per cent de la gent sembla que de moment no la pot veure, tot i que comença l'apagada analògica-: veure la tele amb un aparell de TDT suposa una millora qualitativa molt important, tan per com es veu com per la manera que se sent. És absolutament fantàstic. Una altra cosa és que trobi poc democràtic el fet que tots plegats haguem de substituir els aparells de televisió o almenys comprar-nos un decodificador. En nom de qui o de què algú decideix que he de fer una inversió amb els meus diners privats? Per la mateixa lògica de què és necessari fer el pas a la TDT potser també ho seria haver-se de canviar el cotxe per comprar-ne un d'híbrid i menys contaminant, no?

En fi, l'arribada de la TDT a casa nostra ha estat un procés complex del qual el més calent encara és a l'aigüera. Esperem que amb el temps els valors afegits que havia de comportar el canvi de sistema -capacitat d'interacció, més gran diversitat de continguts, més oferta de canals de proximitat...- vagi esdevenint una realitat.