El gust de tenir (set) fills* | 800 30', disponibles a la xarxa

Avui en dia la taxa de natalitat per dona a Catalunya supera per poc l’u per cent. De fet, en certa manera, entre les parelles joves fins i tot queda bé no tenir descendència, o fer-ho molt tard, fent eterna així la joventut. Hi ha parelles com en Miquel Vallejo i la Vicky Ribes, però, que decideixen fer exactament el contrari, anar a contracorrent. En el seu cas han portat al món ni més ni menys que set fills. En Miquel explica que, sovint, quan ho comenta, l’interlocutor s’escandalitza: “A nosaltres no ens en sobra cap. A tots els estimem i tots són ‘petites benediccions’”. I el següent pas és situar-los en l’òrbita de l’Opus Dei: “És un arquetip que no sempre es compleix”, subratlla en Miquel, mestre de professió. Res més lluny de la realitat: han tingut set fills perquè volen, perquè són feliços d’aquesta manera.

La parella ha apostat per viure al camp, al Mas La Bufa de la petita vila de Collsuspina (Osona). “Ens va semblar que podíem oferir als nostres fills una proposta de vida més tranquil·la i de més qualitat humana. Ara si els diem que ens en tornem a la ciutat, els hi donem el disgust de la seva vida”, remarca. En Miquel presenta una visió romàntica de les zones rurals: “Aquí es viu amb més harmonia amb la natura. I les relacions personals són més sanes, tots ens coneixem”, assegura.

En Miquel i la Vicky n’estan convençuts, de la seva opció de vida, que passa perquè ella no treballi: “No hi ha a la vida moment més intens de felicitat que el naixement d’un fill. Això si que val la pena!”, diu en Miquel amb coneixement de causa. Per a ells, tenir tanta descendència no és cap renúncia, al contrari: “No renuncies a la comoditat, al benestar, a la llibertat d’acció, sinó que és una aposta per allò que realment a tu et val la pena”. Ells, del que s’escandalitzen és de què algunes parelles només vulguin tenir un fill perquè surt molt car. Com poden veure sobre gustos –i sobre tenir fills- no hi ha res escrit.

* Publicat a Foc Nou el febrer de 2007.

800 30', disponibles a la xarxa
El programa 30 minuts de TV3 és una de les referències inexcusables de la televisió pública catalana. Malgrat una deriva que he vist en el seu plantejament els darrers anys, cap a temes més populars, més frescos, el cert és que deu ser un dels espais televisius que més ens han influït a mi i a la meva generació. Ara aquesta absoluta meravella -pel que fa a les possibilitats, no l'ús pervers que en fan alguns- que és Internet, permet recuperar més de vuit-cents programes emesos durant els darrers 25 anys. Aneu aquí i al·lucinareu, si sou autèntics fans del programa. Una eina més, com la magnífica hemeroteca de La Vanguardia, que permet -des de casa, a qualsevol hora- investigar, recordar, repassar... tot allò que ens ha precedit, un exercici senzillament fantàstic.