La valentia de Cercas | Ritmes jamaicans al Diaridelamusica.com

Sí, la valentia de Javier Cercas, aquest autor gironí amb arrels extremenyes que ens acaba de fer un regal d'aquells que n'hi ha pocs a la vida. Una disecció, aprofundida, anant a les arrels, del cop d'estat del 23-F, Anatomía de un instante. Un llibre que és de lectura obligatòria per tots aquells que vulguin anar més enllà, més lluny, del que la informació diària a vegades permet. Per què dic que Cercas és valent? Doncs sobretot per una cosa: per negar la major "políticament correcte" dels temps que corren i contradir la teoria segona la qual la Transició va ser un pacte de silenci entre els franquistes que volien canviar-se de jaqueta -personificats en Suarez- i els reformistes que volien tocar cuixa de poder renunciant a les pròpies conviccions. No, Cercas -que no és precisament un personatge conservador- defensa que la Transició va ser una operació de reforma del règim anterior però que en realitat va servir per trencar-hi abruptament i tornar a la situació anterior al 18 de juliol de 1936, encara que l'instrument per fer-ho fos una imprevista monarquia i no pas l'enyorada república. Valent també perquè admet que no ha fet una novel·la del 23-F, la seva primera opció a l'hora d'abordar el tema, perquè ha vist que no calia. Molt valent també per explicar com la placenta del cop d'estat la generen periodistes, socialistes, franquistes recalcitrants i també el mateix Rei. Tots contra Suarez. Valent també per denunciar la hipocresia de la societat espanyola: ell s'esperava veure la gent en massa manifestant-se al carrer i, aquell dia, potser a banda del PSUC, no hi va haver ningú, als carrers. Cercas ha arriscat molt amb aquest llibre i, malgrat algun comentari absurd ironitzant sobre esquerra i nacionalisme, es mereix un excel·lent per no haver fet un llibre fàcil i per haver-nos ofert la possibilitat de situar-nos ara si, de veritat, en aquells fets del 23-F que, com un dia ja vaig apuntar, als que físicament ni hi érem ens semblen ciència ficció.

Ritmes jamaicans al Diaridelamusica.com


La sala Clap de Mataró es va omplir a vessar el passat dissabte per gaudir de dues bandes de solvència contrastada dins la música d'origen jamaicà que es fa al nostre país. Tant la banda local The Cabrians, com els seus homòlegs andalusos The Granadians, van oferir una intensa col·lecció dels més descarats ritmes caribenys davant un públic incondicional i completament entregat.The Cabrians van obrir l'actuació amb un recull de temes dels seus dos primers treballs, pero també van tenir temps d'oferir alguna nova cançó als assistents. Els mataronins van exhibir un repertori d'ska sense complexes que va permetre al públic deshinibir-se i participar de la festa des del primer moment. (...) ALBERT CLOPÉS / JOAN GONZÁLEZ.