Lourdes Perramon: 'I qui em dóna una altra feina?'

Lourdes Perramon fotografiada a l'interior del centre, situat a l'Avinguda Drassanes.

Les darreres setmanes han estat de molta feina i molts maldecaps per a Lourdes Perramon, coordinadora de El Lloc de la Dona, un centre social impulsat per la Congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor al Raval de Barcelona, que es dedica des de fa 25 anys a atendre les dones que exerceixen prostitució a la ciutat comtal. Nascuda a Manresa fa 42 anys, en fa dinou que és membre d’aquesta entitat i setze que treballa al centre que té la seu a l’Avinguda Drassanes, molt a prop de les zones de prostitució del barri.

El mes de març ens havíem vist perquè protagonitzés una edició de la secció ‘A la intempèrie’ de Foc Nou [Fer costat i no jutjar]. La desmitificació que feia de la prostitució reflexionant sobre la mercantilització del sexe entre els joves em va deixar sorprès, perquè denotava una seriositat en el treball diari encomiable. Ara, a l'edició d'octubre de la mateixa revista, ens tornem a trobar després del darrer rebrot mediàtic al voltant de la prostitució a les Rambles. Avui també impressiona la defensa que fa de la necessitat de no seguir girant el cap a una realitat que existeix, i possiblement existirà, i prendre mesures per regularitzar-la de manera que es puguin protegir els drets de les dones [llegir un extracte de l'entrevista aquí].

Més Diaridelamusica.com: avui Xavier Dotras Trio


Xavier Dotras va omplir diumenge al vespre l’envelat de Vila Flora, a Canet, amb un concert que es va descobrir molt especial per nombrosos motius. Especial perquè era a casa, envoltat de familiars i amics; perquè era una estrena; i perquè, per primer cop, barrejava les imatges audiovisuals amb la música en directe. Xavier Dotras Trio van presentar “Vincent”, el seu darrer treball discogràfic, on la sonoritat del jazz rememora i homenatja la vida i l’obra de Vincent Van Gogh. Partint doncs d’un punt d’inspiració únic, el disc, igual que l’espectacle, pren així un sentit global, on cada peça s’anomena igual que un quadre de l’artista i està inspirada en una època concreta de la vida turmentada del pintor. (...) RITA VILLÀ / JOAN GONZÀLEZ

* Llegeix la resta a http://www.diaridelamusica.com/.