[LaRiera48] Mobilitat al Maresme: a vegades ens en sortim

La NII al seu pas per Calella. Foto: Xavier Aragonès.

Ja hi ha acord sobre la mobilitat a la comarca [notícia a MataróNotícies.cat aquí]. Un acord d'aquells històrics que implicaran canvis a la vida dels ciutadans, perquè després els cínics de torn diguin que la política no serveix per a res i els apocalíptics assegurin que tot ho decideixen les empreses multinacionals. No. S'estarà d'acord o no amb la construcció de laterals a l'autopista a l'alçada de Mataró -realment la imatge de deu carrils fa por- però el cert és que la ciutadania, des de feia molt temps reclamava als polítics que es posessin d'acord i decidissin i aquests ho han fet.

Cal recordar que va haver-hi tota una part d'aquest procés en què era fàcil espolsar-se les responsabilitats: com que la titularitat de la carretera era de l'Estat, els partits amb representació al Consell Comarcal no tenien en realitat la potestat de fer cap canvi. En el moment, però, ara fa uns pocs mesos que l'Estat cedeix la titularitat de la N-II al seu pas pel Maresme a la Generalitat i aquesta deixa de ser de facto la N-II això canvia. Ara ja no s'hi val a badar i és hora de prendre decisions. El bloc format per CiU i el PSC s'ha mantingut sòlid i finalment ERC s'ha avingut a la construcció de la Ronda del Maresme -i els laterals a Mataró- perquè els seus companys de govern del PSC a la Generalitat els han convençut d'una cosa més o menys òbvia: si alliberéssim la C32 per a tothom, molts vehicles de l'AP7 provarien d'estalviar-se uns quants quilòmetres de la sempre congestionada autopista que porta a França passant per la germana petita C32 en el tram del Maresme, si més no.

Al final hi ha moltes coses sensates en aquest acord, que no és només un acord sobre la mobilitat de cotxes sinó amb mesures en el transport públic. I sobre els mateixos vehicles privats s'aplicaran unes bones gratificacions en funció de si els cotxes van més o menys plens, són de la comarca i contaminen poc. És a dir que l'acord final incorpora una mica de tothom i res de ningú en concret, com qualsevol bon acord polític mana. Potser és per això que les veus discrepants -ICV, PP i CUP- ho facin amb la calma d'aquell que sap que defensa el que ha de defensar per coherència tot i sabent que les coses aniran en un sentit determinat que no és el que es volia. És especialment connotatiu el cas d'ICV de Mataró, que el maig de 2006 va arribar a proposar per boca del seu cap de grup municipal Jaume Graupera [aquí] cobrir la C-32 des de la plaça Itàlia fins a una nova rotonda, a l’alçada de Vallveric, per motius de contaminació acústica i construir un enllaç entre les dues rotondes per sobre de la zona dels Turons. D'aquestes propostes no se n'ha sentit a parlar mai més. I tampoc s'acaba d'entendre el paper del Partit Popular local, on el president del partit José Manuel López segueix posant peròs a la idea de la Ronda del Maresme i els laterals a Mataró mentre que el cap de grup municipal Paulí Mojedano hi ha donat el seu suport...

Ara, òbviament, ve el moment en què cada formació política prova de treure rèdit polític a l'acord o al seu posicionament contrari. És fins a cert punt lògic. Els articles que MataróNotícies.cat, la web dels informatius de Mataró Ràdio, publica aquests dies són ben esclaridors en aquest sentit. De moment s'ha publicat Un acord gràcies també a CiU de Jaume Borrell, alcalde de Sant Cebrià de Vallalta representant de mobilitat de CiU al Consell Comarcal, [aquí]; Morir d'èxit del representant del PP al Consell Comarcal José Manuel López [aquí]; Per un nou model de mobilitat de Francesc Teixidó, president del grup municipal d'ERC a Mataró, [aquí] i Maresme, pas endavant del primer secretari del PSC de Mataró Ramon Bassas [aquí].

Però una cosa no treu l'altra: els nostres polítics -no tots, però si els que representen una majoria substancial de la comarca- s'han posat d'acord i ho hem de celebrar. La mobilitat serà millor a la comarca en un temps. Serà més segura i més fàcil per a tots. Ara falta veure com es quadra el cercle fent que l'impacte en el medi de totes les mesures sigui el menor possible.