[LaRiera48] Política 2.0 al ple?
Des de fa un temps hi ha un debat presents precisament a les xarxes socials sobre si és correcte que els polítics de la ciutat utilitzin la capacitat que tenen d'explicar en directe la seva feina via els instruments 2.0. Ens estem referint bàsicament al Facebook i al Twitter, molt fàcilment actualitzables des dels dispositius Blackberry que els regidors alliberats -que treballen full time per l'Ajuntament, tan si són del govern com de l'oposició- tenen a disposició com a representants de la ciutat. Qui va posar el dit a la nafra en aquesta qüestió és l'amic periodista Xavier Amat, amb l'article I si nomenem un portaveu dels regidors al Facebook? [aquí], ara fa un temps.
El fet és que, els regidors equipats amb Blackberry, es dediquen, durant el ple municipal, a anar anunciant les mesures que es prenen, que s'aproven, o a anar comentant el contingut de la sessió, amb comentaris òbviament de valoració, d'opinió, de crítica a vegades molt dura. En aquesta mena d'exercici participen sobretot els regidors del govern, especialment els del PSC, que disposen de perfil propi al Facebook. Alguns ciutadans que tenen com a amics aquests regidors responen sovint als edils reclamant-los seriositat, entenent que durant el ple els polítics haurien d'estar escoltant-se els uns als altres i no escrivint missatges a la xarxa a través dels dispositius mòbils. Els regidors s'escuden en què, generant aquest ple virtual ajuden a comunicar la importància de les sessions plenàries, a apropar la política als ciutadans. Això, sense deixar de ser cert, és obvi que es fa difícil de compatibilitzar amb la idea de seriositat que hauria d'impregnar el salo de sessions mentre s'hi celebren els plens -fora del ple també s'ha produït algun episodi de dubtosa seriositat, com el debat virtual que van tenir l'alcalde Joan Antoni Baron, la regidora Alícia Romero i el cap del grup municipal de CiU Joan Mora arran de l'afer dels prostíbuls [aquí]-.
No hi ha una resposta clara a aquesta problemàtica nova generada per la universalització dels instruments tecnològics i en general per l'aparició d'aquest món 2.0, virtual, que no té encara regles pròpies. Òbviament qualsevol comunicació que puguin fer els polítics als ciutadans és bona per ambdues parts, també pels segons: si són astuts els permet veure què volen destacar-los -i què amagar-los- els polítics i exigeix als polítics ser molt més transparents del que fins ara han hagut de ser perquè es despullen constantment, amb el risc d'ensenyar coses que no volen mostrar. Ara, també és obvi que per la majoria de gent la mena de comentaris que llancen els regidors enmig d'una sessió plenària rebaixen la solemnitat d'una sessió que si alguna cosa ha de ser és seriosa. Els polítics de la ciutat, especialment els del govern, farien bé de reflexionar -encara que només fos un minut, en aquesta societat acceleradíssima en què vivim- sobre l'ús que fan d'aquestes noves tecnologies. Bàsicament perquè un element que podria ser molt beneficiós per ensenyar la feina dels polítics... no se'ls acabi tornant en contra (en aquesta notícia poden trobar alguns elements de reflexió).
El fet és que, els regidors equipats amb Blackberry, es dediquen, durant el ple municipal, a anar anunciant les mesures que es prenen, que s'aproven, o a anar comentant el contingut de la sessió, amb comentaris òbviament de valoració, d'opinió, de crítica a vegades molt dura. En aquesta mena d'exercici participen sobretot els regidors del govern, especialment els del PSC, que disposen de perfil propi al Facebook. Alguns ciutadans que tenen com a amics aquests regidors responen sovint als edils reclamant-los seriositat, entenent que durant el ple els polítics haurien d'estar escoltant-se els uns als altres i no escrivint missatges a la xarxa a través dels dispositius mòbils. Els regidors s'escuden en què, generant aquest ple virtual ajuden a comunicar la importància de les sessions plenàries, a apropar la política als ciutadans. Això, sense deixar de ser cert, és obvi que es fa difícil de compatibilitzar amb la idea de seriositat que hauria d'impregnar el salo de sessions mentre s'hi celebren els plens -fora del ple també s'ha produït algun episodi de dubtosa seriositat, com el debat virtual que van tenir l'alcalde Joan Antoni Baron, la regidora Alícia Romero i el cap del grup municipal de CiU Joan Mora arran de l'afer dels prostíbuls [aquí]-.
No hi ha una resposta clara a aquesta problemàtica nova generada per la universalització dels instruments tecnològics i en general per l'aparició d'aquest món 2.0, virtual, que no té encara regles pròpies. Òbviament qualsevol comunicació que puguin fer els polítics als ciutadans és bona per ambdues parts, també pels segons: si són astuts els permet veure què volen destacar-los -i què amagar-los- els polítics i exigeix als polítics ser molt més transparents del que fins ara han hagut de ser perquè es despullen constantment, amb el risc d'ensenyar coses que no volen mostrar. Ara, també és obvi que per la majoria de gent la mena de comentaris que llancen els regidors enmig d'una sessió plenària rebaixen la solemnitat d'una sessió que si alguna cosa ha de ser és seriosa. Els polítics de la ciutat, especialment els del govern, farien bé de reflexionar -encara que només fos un minut, en aquesta societat acceleradíssima en què vivim- sobre l'ús que fan d'aquestes noves tecnologies. Bàsicament perquè un element que podria ser molt beneficiós per ensenyar la feina dels polítics... no se'ls acabi tornant en contra (en aquesta notícia poden trobar alguns elements de reflexió).
Comentaris