Un puntet de llum enmig del món*

Molts cops, com tothom, s'ha preguntat què és ella enmig de la immensitat del món. "Sóc un puntet molt petit però me n'adono que tinc una petita llum dins meu. No és l'únic puntet que en té però jo sóc conscient que en tinc". D'aquesta manera descriu la Montse Andreu la seva vivència cristiana, la qual els darrers anys ha vehiculat col·laborant amb l'orde dels caputxins. No en una única seu física sinó almenys en tres dels emplaçaments on l' orde té presència a Catalunya. Avui rep Foc Nou a Pompeia, als locals adjacents a l'església de la qual disposen els caputxins a la mateixa Diagonal. Durant la setmana, però, té també contacte amb la fraternitat de Sarrià, que és la zona de Barcelona on viu. Per si fos poc, al cap de setmana s’acosta al convent dels caputxins a Arenys de Mar, molt a prop del Canet de Mar on passa els dies festius i d'on és natural, tot i que va néixer -per atzars del destí- a Mèxic ara fa 48 anys.

De l'altra banda del bassiot va tornar-ne amb tretze anys i, de fet, la coneixença amb els caputxins és relativament recent, de l’època en què se’n va anar a viure a la ciutat comtal un cop casada amb un barceloní. "Recordo anar a missa a Sarrià i escoltar atentament en Jordi Llimona. No l'acabava d'entendre, però m'encantava!", exclama. En néixer els seus fills va decidir portar-los a catequesi en aquesta comunitat, on les sessions catequètiques tenen la particularitat d'acollir també els pares dels menuts. "Em vaig trobar una manera de viure la fraternitat molt peculiar, basada en la senzillesa i la gratuïtat", comenta. I, tot i que ve del Maresme, no va ser fins més tard que va descobrir la comunitat caputxina d'Arenys de Mar. Allà participa en els Grups de Diàleg i Pregària, que enguany fan 25 anys, i en el Consell de Laics, un espai d'obertura on els caputxins han fet explícita la seva vocació d'obrir-se als laics, tot generant lligams i teixint una xarxa entre les diferents fraternitats. Però la seva tasca és sobretot en el camp de la informació, perquè tot i dedicar-se professionalment a l'àmbit farmacèutic, li hauria agradat també dedicar-se al periodisme. Per això ara col·labora en la web dels Caputxins -http://bl105w.blu105.mail.live.com/mail/www.caputxins.cat- i amb la revista Recerca, ara fusionada amb Catalunya Franciscana.

La seva inclinació natural a la reflexió, a la meditació i a la pregària la va poder desenvolupar durant un any amb un acompanyament espiritual fet òbviament amb l'ajuda d'un frare caputxí. Un període en el qual explica que va aprendre a pregar, o si més no a fer-ho d'una manera diferent a com ho feia anteriorment: “La conclusió que en vaig treure és que pregar és deixar-se mirar, deixar-se il·luminar; vaig descobrir que la pregària és la base on se sustenta la meva vocació cristiana”. Per a la Montse, l'experiència religiosa és com una seducció, com un foc que intentes apagar i no pots. "M'he sentit mirada per la claror de la mirada de Déu i vull retornar el bé que he rebut", afirma amb autèntica alegria, l'alegria apresa de Sant Francesc d'Assís.

* Publicat a la revista Foc Nou d'abril.