[LaRiera48] Polítics a la recàmera
"Com vols que vagi a buscar gent de fora del món de la política, professionals liberals de prestigi, amb els sous que paguem i tal com està el pati?". M'ho diu un alt càrrec polític de la ciutat amb aspecte de preocupació. No ens n'hem adonat, m'apunta de l'efecte de polèmiques com les de Can Fàbregas, i la degradació de la vida pública local que està provocant -més enllà de la polèmica en sí-. Òbviament tot això seria una gota en un desert si l'ambient polític general no fos tant dolent com el que es viu a la ciutat, un clima certament carregat, d'acusacions creuades, retrets i paraules gruixudes. Però òbviament si l'ambient polític és tens a casa nostra, més encara ho és en el conjunt del país i de l'estat espanyol. No anem bé. Hi ha crispació, malestar... tot enmig d'una crisi econòmica que no s'acaba, de la qual no ens en sortim. I ja fa dies que ens pensàvem que ens n'hauríem escapolit, però lamentablement no és així.
Rebobino uns quants dies en el meu cervell. Faig un cafè amb un altre homo politicus de la ciutat, que podria haver desenvolupat un paper de primer nivell en la governació de Mataró si les circumstàncies fossin d'una altra manera. Està cansat de l'aparell del seu partit, dels que segueixen manant tot i fer veure que ja s'han retirat; no veu sentit a dedicar els millors anys de la seva vida a un projecte polític erm i que perd un llençol a cada bugada. Malgrat els cants de sirena del nou alcaldable de la seva formació, no s'hi sumarà. Mataró, n'estic convençut, hi perdrà.
Tenim molta gent potent, a Mataró. Alguns que hi viuen i treballen i altres que tan sols hi viuen i amb prou feines, perquè altres de més llestos els han estirat cap als seus territoris. Són gent que podria estar de directors d'ens autònoms, de regidors, a la maquinària municipal, en els partits... però als quals ningú ha anat a buscar perquè allò que se'ls pot oferir no els és atractiu. No és competitiu en termes de mercat, de feina, de popularitat... Entre tots hem anat fent desaparèixer la noblesa dels ciutadans dedicats a la cosa pública i a hores d'ara no estranya a ningú que qualsevol galifardeu es pugui posar a fer de regidor.
No hi ha grans receptes, em temo. Excepte treballar, reforçar els propis actius, travar nous consensos socials, imaginar noves possibilitats per a la ciutat... una feina que ha de fer tothom: els polítics però també els ciutadans, que no poden ser només usuaris de la xarxa d'assistència pública, i especialment els mitjans de comunicació, que no poden ser tampoc purs notaris de la realitat. Han de generar debat, plantejar interrogants, assenyalar tendències, denunciar situacions degradants... ser el reflex del batec de la ciutat. Que hi és, malgrat tot. Hi és perquè a Mataró, com a qualsevol ciutat, segueix havent-hi alegries i neguits, èxits i fracassos, temors i esperances...
Si fem tot això, si traiem el millor de nosaltres mateixos, els polítics a la recàmera o els possibles aspirants a polítics, seran també el reflex del millor de la nostra societat.
Rebobino uns quants dies en el meu cervell. Faig un cafè amb un altre homo politicus de la ciutat, que podria haver desenvolupat un paper de primer nivell en la governació de Mataró si les circumstàncies fossin d'una altra manera. Està cansat de l'aparell del seu partit, dels que segueixen manant tot i fer veure que ja s'han retirat; no veu sentit a dedicar els millors anys de la seva vida a un projecte polític erm i que perd un llençol a cada bugada. Malgrat els cants de sirena del nou alcaldable de la seva formació, no s'hi sumarà. Mataró, n'estic convençut, hi perdrà.
Tenim molta gent potent, a Mataró. Alguns que hi viuen i treballen i altres que tan sols hi viuen i amb prou feines, perquè altres de més llestos els han estirat cap als seus territoris. Són gent que podria estar de directors d'ens autònoms, de regidors, a la maquinària municipal, en els partits... però als quals ningú ha anat a buscar perquè allò que se'ls pot oferir no els és atractiu. No és competitiu en termes de mercat, de feina, de popularitat... Entre tots hem anat fent desaparèixer la noblesa dels ciutadans dedicats a la cosa pública i a hores d'ara no estranya a ningú que qualsevol galifardeu es pugui posar a fer de regidor.
No hi ha grans receptes, em temo. Excepte treballar, reforçar els propis actius, travar nous consensos socials, imaginar noves possibilitats per a la ciutat... una feina que ha de fer tothom: els polítics però també els ciutadans, que no poden ser només usuaris de la xarxa d'assistència pública, i especialment els mitjans de comunicació, que no poden ser tampoc purs notaris de la realitat. Han de generar debat, plantejar interrogants, assenyalar tendències, denunciar situacions degradants... ser el reflex del batec de la ciutat. Que hi és, malgrat tot. Hi és perquè a Mataró, com a qualsevol ciutat, segueix havent-hi alegries i neguits, èxits i fracassos, temors i esperances...
Si fem tot això, si traiem el millor de nosaltres mateixos, els polítics a la recàmera o els possibles aspirants a polítics, seran també el reflex del millor de la nostra societat.
Comentaris