[LaRiera48]: El soroll que distreu

El pitjor efecte de l'espiral mediàtic en què està instal·lada la ciutat i la política local des de principis del present mandat és que la multitud d'episodis polèmics que han tingut lloc -Can Fàbregas, tancament de tallers il·legals de xinesos, possible obertura macroprostíbuls i les darreres setmanes moció del PP sobre la immigració irregular- tapen la necessària reflexió sobre els temes de fons que la ciutat -no dic només el govern ni els partits sinó el conjunt de la ciutat- hauria d'estar treballant. L'arbre no ens permet veure el bosc.

Penso, òbviament amb el Mataró Marítim, el projecte estrella del PP a les anteriors eleccions que proclamava amb força una cosa que la resta de partits ja havien dit però amb la boca més aviat petita: que el futur econòmic de la ciutat passa pel mar i per relligar amb l'àmbit marítim totes les iniciatives econòmiques de gruix que es mouen a la ciutat. Un eix comú denominador amb el qual tots els grups del consistori -excepte la CUP, que es va astenir- es van posicionar a favor a principis de mandat. I aquí ve la pregunta: què s'ha fet, tres anys després d'aquell gran debat? Si, d'acord, s'ha fet un diagnòstic i una sèrie de propostes necessàries per centrar el debat, per saber exactament de què estem parlant. Però no s'ha avançat ni la quarta part del que es preveia o del que les ànsies de pacte van fer imavginar. Aquests dies és notícia que Palamós s'ha convertit en aquest temps en la segona destinació de creuers a Catalunya només per darrera Barcelona. No dic que s'hagués pogut cobrir en tres anys el camí que la ciutat del Baix Empordà fa anys que du a terme, però entre poc i massa...
El soroll mediàtic -encara que amb temes no menors- tapa els projectes de futur de la ciutat, el debat sobre el futur de la ciutat. La picabaralla mediàtica del dia a dia impedeix aixecar la vista i intentar analitzar on és la ciutat i cap a on hauria d'anar. Allò urgent ens distreu d'allò important. Això d'alguna manera acaba anant bé tan al govern com a l'oposició perquè l'òptica de l'actualitat no està enfocada en aquells temes estructurals, crucials, estratègics de ciutat, sinó en temes puntuals, conjunturals, on cada partit ja sap el que la seva parròquia espera que defensi. Els permet, tan a uns com altres, no haver de fer l'esforç real que significa haver d'imaginar el futur, de dibuixar el futur possible. Que és, però, allò de més noble que la política pot aportar a la societat: fer-la somiar.
S'equivocaran els que vulguin convertir les eleccions de 2011, d'aquí a un any, en un plesbicit de les polèmiques del mandat, tan si aquesta és la temptació d'un PSC que es voldrà llepar les doloroses ferides acumulades -si Can Fàbregas es resol a favor seu- com si els grups de l'oposició -CiU, PP i CUP- pretenen fer pagar els grups del govern els enrenous mediàtics del mandat i, en canvi, no són capaços de llençar grans eixos de futur pel Mataró del 2025. Les eleccions del 2011 -acabat el Tecnocampus, la Plaça de Cuba, potser començat El Corte Inglés- són per saber quantes propostes polítiques de veritat hi ha a la ciutat i quines tenen la suficient cohesió interna i la responsabilitat necessària per tirar endavant un nou cicle de progrés a la ciutat. S'esperen candidatures. Interessats, presentar-se a les eleccions d'aquí a 365 dies.