[LaRiera48] Prohibirà Mataró el burka?

No he vist mai cap burka a Mataró. Segur que n’hi ha alguna dona que en porta, però jo francament no n’he vist cap. De dones cobertes amb l’altre tipus de vel integral, el niqab, si que n’he vist, però tampoc massa. Sigui com sigui, és evident que la moció aprovada per l’Ajuntament de Lleida entre PSC, CiU i el PP –i amb l’oposició d’ICV i ERC- anirà a parar a la resta de consistoris del país, no perquè sigui un gran problema social o cultural sinó perquè és d’aquells elements de la cultura islàmica -aparentment- que ens sobten als que som autòctons i ja no hem vist l’època en què les nostres àvies anaven amb el cap tapat, com era habitual durant el primer terç del segle XX. Dic aparentment perquè el tapar-se el cap és una característica habitual de les societats premodernes, tan pel que fa als homes com les dones; no és estrictament una característica de l’Islam, doncs.

Crec que la mesura impulsada per l’alcalde Àngel Ros –socialista i catòlic-, a Lleida, és important. Perquè –recordem-ho- es refereix tan sols als espais municipals; les persones que vagin amb burka s’hauran de treure la part del vestit que impedeix la vista de la seva cara en els equipaments municipals. Em sembla que és una bona iniciativa, i això que cada cop estic més en contra de limitar drets i llibertats, perquè tinc la sensació que és cadascú qui s’ha de posar els propis límits, com bé recordaven els assistents a la III Jornada Valors i Compromís que com a revista Valors organitzàvem fa dos dissabte [vídeo Lluís Sáez o Bernat Dedéu].

És una bona iniciativa perquè com a societat hem de posar límits. No podem tolerar que hi hagi pràctiques que nosaltres també fèiem en el passat però que hem aconseguit superar. No és exactament que perquè vinguin del passat són pràctiques errònies sinó que, tots plegats, aquí i ara, ens hem posat d’acord en què les dones per exemple ja no cal que vagin tapades. Ens hi hem posat d’acord inconscientment, implícitament, però ho hem fet. I ara, l’arribada d’un grup humà que en alguns aspectes –alerta, només alguns- tenen pràctiques que nosaltres hem abolit... no pot fer que ens faci retrocedir en decisions comunes com aquesta.

No crec que sigui una qüestió de racisme sinó de respecte de les dones que porten burka o niqab cap a la resta de la societat que les acull. A casa nostra, almenys quan s’entra en un espai públic, hem acordat destapar-nos la cara per veure’ns els uns als altres, per poder-nos conèixer, com a senyal d’acollida dels uns als altres. És un mínim comú denominador... que ens identifica com a societat i com a cultura. Al qual no tenim perquè renunciar. Se sumarà l’alcalde Baron i Mataró a aquesta iniciativa de sentit comú?

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cesc Amat ha dit…
Joan,

A mi la prohibició del burka, fins i tot la prohibicó del seu ús en edificis o instal·lacions públiques em genera dubtes.

Primer un recordatori: com a societat fem ús de les lleis quan està en perill o s'està perjudicant la seguretat física o integritat de terceres persones, o la mateixa seguretat pública. Però l'administració té altres mecanismes per a regular/informar/prevenir, no ho oblidem, que sovint poden ser mecanismes reguladors més interessants. En tota la discussió del burka, i més encara tenint en compte que ara mateix no representa una problemàtica social, em pregunto si no podem ser una mica més originals amb mecanismes reguladors alternatius.

No em convencen dos dels arguments que utilitzes. Penso que no és un bon argument afirmar que com que en el passat no ho fèiem i ara que no teníem superat etc.. les societats evolucionen i la realitat social mataronina és infinitament més complexa i plural ara que no a principis del XX. Per tant em sembla fora de lloc comprar el present amb el passat i d'aquí treure'n raons per prohibir comportaments. Per moltes raons, però la fonamental perquè no és que "ara ens haguem posat tots d'acord" en uns costums i unes lleis que se'n deriven... sinó que la realitat societat d'avui és fruït d'una dialèctica social, política, econòmica i tecnològica molt difícil de deslligar... i dir "això no ho fèiem fa un temps perquè ho hem de fer ara" em sembla una simplificació. O pitjor encara, caure en la fal.làcia de la utopia del progrés irreversible: acostumem a anar endavant, però ningú ens garantitza anar enrere.

I tampoc em convenç l'argument de prohibir el burka en espais públics a raó de salvaguardar el respecte, o una cosa semblant sembla que insinues. Les lleis i prohibicions no s'apliquen per fomentar el respecte de ningú. I em sembla un mal camí relacionar prohibicions relacionades amb la immigració a polítiques de respecte, com fan a França amb aquest macro-ministeri que s'han inventat.

Es tracta de llibertats personals, i si el que es vol és prohibir el burka probablement un dels arguments de pes per prohibir el burka en espais públics seria per raó de la seguretat pública. En tot cas, vaja, si es prohibeix que sigui amb bones raons -que no nego que n'hi pot haver. Però no per fomentar un cert comportament que nosaltres pensem que és desitjable.
Joan Salicru ha dit…
Francesc,

No dic que no tingui cap dubte sobre la mesura, però no em sembla cap despropòsit, com han apuntat els grups municipals d'ICV i ERC.

Recordo un reportatge que vaig fer per 'Mataró Report' fa nou o deu anys on parlàvem del tipus de societat que volíem a casa nostra respecte les cultures que hi viuen. I com s'apuntava que allò desitjable en el nostre cas no és la multiculturalitat, a l'americana, ni tampoc l'assimilació sinó la interculturalitat, la suma d'allò nou en un gresol comú on bàsicament hi ha allò autòcton.

Doncs bé, crec que elements en el vestir com el burka no ens ajuden a construir aquesta interculturalitat. I això sol ja em val com a argument per a dir el que he dit.

Un altre comentarista anònim em recrimina que no hi ha debat social sobre la qüestió. Nego la major: jo diria que si que hi ha un debat de fons sobre les diferències culturals en temes com el vestit. I estic segur que aquesta mena d'actituds, portar el burka, ajuden a amplificar l'estereotip de l'immigrant que no es vol integrar.

Que quedi clar que jo només parlaria de dues peces de roba, el burka i el niqab, els anomenats vels integrals. En cap cas parlava del vel simple.

Finalment, no es tracta de tenir "comportaments desitjables", es tracta d'establir un mínim comú denominador on tots els ciutadans es puguin sentir integrats. Arribaria a comparar-ho, fent una mica de salt mortal, amb anar despullat pel carrer: tampoc crec que s'hagi de permetre. Hi ha un marc, unes regles, on tots ens hem de sentir còmodes. I en un marc de gran llibertat en tots els sentits cal, també, penso, posar límits.

Que segueixi el debat,

Joan
Cesc Amat ha dit…
Molt bé, trobo estupendu promoure la "interculturalitat" -i el que això vulgui dir és tota una altra discussió. Si és un mínim comú denominador de tipus social, de valors compartits etc... doncs endavant, efectivament és necessari i s'ha de treballar per tenir-ho. Però és que jo no parlo d'això, el meu punt bàsic és senzillament que lleis i prohibicions no és l'única manera d'avançar cap aquest ideal! i més encara: que podria acabant sent contraproduent utilitzar en excés les prohibicions per un objectiu que pensem desitjable quan podem aconseguir aquest mateix objectiu d'altres maneres. Per avançar cap a la interculturalitat podem tenir polítiques socials, cohesió social, escoles i salut de qualitat, i sí, també prohibicions però aquestes han d'estar ben fonamentades -no són l'única via.
Joan Salicru ha dit…
Francesc,

Comparteixo la idea que no sempre les lleis i les prohibicions poden provocar l'efecte desitjat. En aquest cas no sabem si l'efecte d'una eventual prohibició seria que les dones amb burka no surtin més de casa perquè se sentin estigmatitzades, llavors encara aniríem a pitjor, o si per el contrari serviria per incentivar aquestes dones a alliberar-se del burka sota el pretext de "m'obliguen a treure-me'l als llocs públics". És el gran dubte: saber quina conseqüència tindrà allò que promovem.

Finalment deixa'm apuntar que m'espanta la idea que cada Ajuntament legisli coses diferents, en contradicció amb el que pugui passar al poble del costat. Això han de ser lleis generals en clau catalana, com a mínim.

També deixa'm dir que, malgrat els conflictes puntuals que hi ha també al nostre país, Déu n'hi do el civisme que impera i la capacitat integradora que s'ha demostrat en una situació de crisi. Crec que és una bona mostra de la capacitat d'absorció -que no d'assimilació plana i frontal- que té el país, en el fons, per molt que els diagnòstics catastrofistes a vegades ens ho impedeixin veure.

Una abraçada,
joan
Anònim ha dit…
El Alcalde Católico de LLeida intentaba prohibirlo en toda la Ciudad, y un informe jurídico de su Ayuntamiento, fué quien delimitó a solo los espacios municipales tal prohibición. Es decir, la inicitiva era otra muy distinta a la que indicas y solo la falta de competencias, ha evitado que la prohibición sea en toda la ciudad, que por otro lado considero aberrante en todos los sentidos.

Ya me gustaría verte-veros a los católicos si el burka este, fuese de vuestra religión. Te has lucido o mejor dicho, se te ha visto el plumero.
O acaso prohibiéndolo vas a conseguir que no lo usen, lo que vas a conseguir es que no salgan de sus casas o que lo hagan, yo les animo desde aquí, y que viva el conflicto, generado claro. Adeu
Gustavo ha dit…
Me gustaría conocer la "evolución" del "problema" antes que prohibirlo. Igual nos damos cuenta que poco a poco va a ir desapareciendo si aplicamos una serie de políticas sociales que fomenten la igualdad. Si lo prohibimos, corremos el riesgo de estigmatizarlo y crear una corriente contraria que fomente su utilización.
Joan Salicru ha dit…
Gràcies, Gustavo, pel teu comentari. Efectivament res és clar. La pregunta és si fent-ho aconseguirem anar cap a la societat intercultural -no multicultural ni assimilacionista- que volem a casa nostra. La resposta... no està clara, òbviament.

Anònim: no sé qui ets ni sé si saps que penso en la meva intimitat. Deixo la resposta pendent fins que em puguis conèixer realment i parlar amb coneixement de causa.

joan
Anònim ha dit…
Conocerte, es lo que escribes: -És una bona iniciativa perquè com a societat hem de posar límits.-

De lo contrario, te contradices.

Adeu
Anònim ha dit…
El tema de la burka és molt delicat però no s'ha de confondre la seva prohibició amb motius racistes, sinó que és una qüestió de respecte als drets humans de les dones, que també en tenen, i evidentment, de seguretat pública. És cert, que no per prohibir-ho es deixarà d'utilitzar. No obstant, no crec que s'hagin de fer mesures alternatives, sinó complementaries, és a dir, fer sensibilització i mediació, que per cert ja es fa, i també cal regular-ho a la legislació. També dir que no és una qüestió de quantitat, perque la xifra de dones que porten burka no és prou significativa, però és que és una qüestió de qualitat, de Drets Humans. Que no es prohibirien els assasinats, encara que hi haguessin pocs? Doncs això és mateix. I pel que fa a les repercussions que pot tenir, que podria ser el tancament de les dones a casa, llavors en aquests casos, són els marits qui no les deixen sortir, per tant és una situació de segrest. I també, és molt simple, però també és una qüestió de cómoda i més ara, a l'estiu amb la calor.
Silvia Hernández ha dit…
El tema de la burka és molt delicat però no s'ha de confondre la seva prohibició amb motius racistes, sinó que és una qüestió de respecte als drets humans de les dones, que també en tenen, i evidentment, de seguretat pública. És cert, que no per prohibir-ho es deixarà d'utilitzar. No obstant, no crec que s'hagin de fer mesures alternatives, sinó complementaries, és a dir, fer sensibilització i mediació, que per cert ja es fa, i també cal regular-ho a la legislació. També dir que no és una qüestió de quantitat, perque la xifra de dones que porten burka no és prou significativa, però és que és una qüestió de qualitat, de Drets Humans. Que no es prohibirien els assasinats, encara que hi haguessin pocs? Doncs això és mateix. I pel que fa a les repercussions que pot tenir, que podria ser el tancament de les dones a casa, llavors en aquests casos, són els marits qui no les deixen sortir, per tant és una situació de segrest. I també, és molt simple, però també és una qüestió de cómoda i més ara, a l'estiu amb la calor.

Entrades populars