[LaRiera48] No és la immigració, és l’accés als serveis públics, estúpids!

La temperatura política a la capital del Maresme ha pujat sobtadament les darreres 72 hores arran de l'anunci que el Partit Popular presentarà una moció al proper ple en la línia de la què va intentar aprovar l'Ajuntament de Vic: delatar els ciutadans que viuen en la il·legalitat -la majoria immigrants- per tal que els serveis públics siguin usats només per aquells ciutadans legalitzats, siguin autòctons o nouvinguts. És a dir, tolerància zero amb els immigrants il·legals o dit d'una altra manera, no seguir amb la política actual de no distingir entre aquells ciutadans legalitzats i els que no ho estan a l'hora de gaudir dels serveis públics en educació i sanitat, bàsicament. Tot això en un moment en què, degut a la crisi econòmica, les limitacions de l’Estat del Benestar es fan més evidents que mai [veure article José Manuel López a MataróNotícies.cat aquí].

No comparteixo aquesta idea de què hi ha temes dels quals més val no parlar, en especial de la immigració. O que no se n'ha de poder parlar en períodes preelectorals -quan comencen els períodes preelectorals?-. Ni parlar-ne: el fenomen de la immigració afecta tots els àmbits de la nostra societat i en alguns casos ho fa per mal i en altres per bé. Hem de poder assenyalar aquelles coses negatives que provoca i també les coses positives, òbviament. Per tant res d'amagar el cap sota l'ala: no tinc cap problema a què el Partit Popular porti el ple debats al voltant del fenomen de la immigració. Més encara: estic convençut que ni Paulí Mojedano ni José Manuel López pretenen identificar la immigració com la culpable dels mals que viu el país, a diferència del que fa per exemple el seu correligionari a Badalona, l'impresentable García-Albiol. Dit això també és cert que tampoc entenc massa a què ve ara la presentació d'aquesta proposta. Les males llengües insinuen que el pacte intern entre el sector oficialista -López- i el renovador -Mojedano- del PP a Mataró tenia com a penyora seguir determinades directrius de la direcció nacional. I de fet aquesta iniciativa els populars la duran a terme a diferents localitats catalanes les properes dates.

D'altra banda, no crec que la presentació de la proposta porti a un debat real sobre el fons de la qüestió que no és sobre la immigració sinó sobre l'accés als serveis públics bàsics. És a dir aquí el que està en qüestió són els 400 nens que es queden sense escola bressol cada any a Mataró, tot i que l'Ajuntament de la capital del Maresme deu ser qui més places escolars per a nens de 0 a 3 anys ha fet de tot Catalunya, una tasca immensa i lloable. Així, el que pretén el PP és donar veu al malestar d'aquests pares que es queden sense plaça pública i han d'acabar pagant un import alt en un centre privat. El càlcul és senzill: si els sense papers no usessin aquests serveis s'alliberarien places per a nens i nenes de pares legals. Molt fàcil.

Però les societats són complexes i els dilemes majúsculs: llavors hem d'acabar tenint uns ciutadans il·legals amb drets de segona, només atesos en casos d’urgència? Això tampoc no té solta ni volta. El que hem de procurar, per exemple, és que hi hagi el màxim nombre de places d'escola bressol a la ciutat i trencar d'una vegada per totes l'absurd tabú que hi ha respecte la possibilitat de concertar centres privats per tal que hi hagi més places ofertades pel sistema públic, encara que no siguin construïdes per ell. El que hem de fer és que cap nen de la ciutat hagi de pagar de la seva butxaca una escola bressol privada. Si féssim això, la proposta del PP que anirà al proper ple quedaria superada -sortosament- pels esdeveniments.