4.700 mataronins encara esperen resposta nou mesos després

Dissabte passat la Riera de Mataró estava plena de gom a gom per presenciar una nova edició de la Rua de Carnaval. Desenes de grups lluitaven per alçar-se amb el guardó com a millor comparsa enmig de l'ambient general, incestat de rialles i bones sensacions. És bo que així fos. Però convé no enganyar-se: l'aparent alegria d'aquest dissabte de Carnestoltes amagava el malestar latent entre la ciutadania, per la situació econòmica que viu la ciutat i per la percepció que els poders públics no estan actuant de forma enèrgia per a posar-hi remei. Una sensació, és clar, compartida amb la resta d'habitants de Catalunya, d'Espanya i mig món, però amb un element agreujant a casa nostra, o que almenys s'hi ha manifestat amb especial virulència. Un malestar que, el 22 de maig, es va expressar políticament en l'opció política que representa Plataforma per Catalunya -legítima, és clar, per molt que els seus components busquin saltar-se totes les regles elementals de l'estat democràtic i de dret-. Un malestar que no és exactament xenofòbia -no està connectat directament amb moviments filonazis- però sí que té connotacions intolerants que causen profunda preocupació entra una gran part de la ciutadania. Una postura que és intolerable -valgui la redundància- des d'un punt de vista de societat democràtica avançada.

Aquest 22 de febrer ha fet nou mesos de la constitució del nou Ajuntament de la ciutat. I transcorregut aquest temps resulta alarmant certificar com el conjunt de les forces polítiques presents al consistori no ha articulat cap resposta a la petició efectuada clarament per aquests gairebé 4.700 mataronins que van votar Plataforma per Catalunya nou mesos enrera. Perquè resulta obvi que aquesta gran massa de ciutadans el que va fer és això, reclamar a la classe política una resposta als seus neguits més que no pas afirmar les seves afinitats ideològiques: protestar mitjançant el seu vot. I en contraposició a això, els partits representats a l'Ajuntament segueixen sense emetre cap resposta política: no han estat capaços d'articular cap alternativa. Parlo de tots sense excepcions: carregar ara els neulers de la qüestió al govern de CiU seria fer demagògia.

En aquests nou mesos no s'ha signat la revisió del Pacte per la Nova Ciutadania ni s’ha pres cap mesura innovada o complementària. Aquesta inacció, aquesta falta de capacitat de respondre a les demandes de la ciutadania, és el que pot resultar letal per la idea mateixa de la política. De la democràcia en sí. Perquè el problema no és l'entrada de Plataforma per Catalunya a l'Ajuntament, per molt que així ho puguin pensant algunes ments benpensants de la nostra ciutat. La irrupció de PxC expressa un malestar molt profund entre la població, un malestar que els qui ens representen han de conèixer, digerir, metabolitzar i finalment respondre. El problema real, per tant, és que aquests no actuïn, no responguin, no prenguin la iniciativa política. Que és el que està passant. Constatat això, resulta obvi que amb tota probabilitat els resultats obtinguts el 22 de maig per Plataforma per Catalunya es repetirien, avui tal qual.

Polítics de la ciutat, sigueu valents. No amagueu el cap sota l’ala. Aquests 4.700 mataronins esperen que doneu resposta, de la forma que sigui, als seus neguits. La pilota és a la vostra teulada. És hora d’actuar. D'aquí a tres anys any els ciutadans dictarem de nou sentència. Els exigirem responsabilitats. I serem molt rigorosos.

* Article publicat a Tribuna Maresme al mes de març.