La Troba Kung-fu: festa vallesana que presagia la primavera*
Més que un concert, el que vam poder veure dissabte dia 3 a l’escenari del Teatre Auditori de Granollers de mans de La Troba Kung-fu [web] va ser un espectacle musical en format teatral, ideat especialment per a festejar el desè aniversari de l’equipament i pensat en clau absolutament vallesana. De fet, la proposta s’estructurava com un viatge per la realitat actual del Vallès –també del seu passat- a partir del disc Des de la panxa del bou, crits i cançons. Per a fer-ho, la banda es va aliar amb rapsodes com Xavier Marí, Xavier Grimau i Josep Bover o el pallasso Tortell Poltrona, afincat a Sant Esteve de Palautordera, que va procurar un seguit d’escenes d’allò més divertides en els primers compassos de la cita. Els vallesans, al seu torn, van donar el seu vist-i-plau de forma emfàtica: ni més ni menys que cinc-centes persones –tot tipus de públics- van acudir just acabat el partit del Barça a veure quina n’havien preparat Joan Garriga i la seva colla. I si a la primera o segona cançó els assistents ja es removien dins la seva butaca, ben aviat van començar a picar de mans com si fos el final del concert.
Dalt l’escenari, des del primer moment, La Troba va demostrar perquè set anys després de la seva fundació se la considera una de les bandes més importants de l’anomenada world music europea, la música d’arrel, i com s’ho ha fet per passejar la seva música dels Estats Units a Itàlia passant per Bèlgica, França o el Regne Unit: és, senzillament, per la seva capacitat de tocar rumba, blues, rock, reggae, cúmbia, sarao o ritmes llatins i fer que tot soni sota un mateix so. Amb una completa banda que incloïa baix, guitarra elèctrica, guitarra espanyola, saxo, bateria i percussió, el conjunt va sonar de primera, molt conjuntat, des del primer moment i el seu líder, Joan Garriga, va saber demostrar també el seu virtuosisme emulant en alguns moments Kepa Junkera a l’acordió.
L’escenari s'ha de dir que el van aprofitar de valent. El viatge imaginari va combinar passatges actuals com la visita a diversos polígons industrials, senya d'identitat del present de la comarca, així com la recuperació de fragments claus de la històrica recent com els bombardejos sobre Granollers durant la Guerra Civil. Menció a part mereix l’efecte de diversos dels personatges presents a l’espectacle, la imatge dels quals es projectava, en gran i en negatiu, a la pantalla blanca que hi havia al fons de l’escenari, generant una estètica de pel·lícula de James Bond.
Una nit fantàstica per festejar un escenari que té deu anys però que està com nou i amb música de la bona, que va fer presagiar ja l’arribada ben propera de la primavera.
* Crònica del concert ofert per La Troba Kung-fu a l'Auditori de Granollers el dissabte dia 3 de març i que he escrit pel Diaridelamusica.com [web].
Dalt l’escenari, des del primer moment, La Troba va demostrar perquè set anys després de la seva fundació se la considera una de les bandes més importants de l’anomenada world music europea, la música d’arrel, i com s’ho ha fet per passejar la seva música dels Estats Units a Itàlia passant per Bèlgica, França o el Regne Unit: és, senzillament, per la seva capacitat de tocar rumba, blues, rock, reggae, cúmbia, sarao o ritmes llatins i fer que tot soni sota un mateix so. Amb una completa banda que incloïa baix, guitarra elèctrica, guitarra espanyola, saxo, bateria i percussió, el conjunt va sonar de primera, molt conjuntat, des del primer moment i el seu líder, Joan Garriga, va saber demostrar també el seu virtuosisme emulant en alguns moments Kepa Junkera a l’acordió.
L’escenari s'ha de dir que el van aprofitar de valent. El viatge imaginari va combinar passatges actuals com la visita a diversos polígons industrials, senya d'identitat del present de la comarca, així com la recuperació de fragments claus de la històrica recent com els bombardejos sobre Granollers durant la Guerra Civil. Menció a part mereix l’efecte de diversos dels personatges presents a l’espectacle, la imatge dels quals es projectava, en gran i en negatiu, a la pantalla blanca que hi havia al fons de l’escenari, generant una estètica de pel·lícula de James Bond.
Una nit fantàstica per festejar un escenari que té deu anys però que està com nou i amb música de la bona, que va fer presagiar ja l’arribada ben propera de la primavera.
* Crònica del concert ofert per La Troba Kung-fu a l'Auditori de Granollers el dissabte dia 3 de març i que he escrit pel Diaridelamusica.com [web].
Comentaris