La galeria Tertre reapareix a la Nau Gaudí

Vídeo que recull la prolífica intervenció d'Arnau Puig a la primera conferència del cicle, ara fa un mes.

Aquest dijous a 2/4 de 8 del vespre segueix a la Nau Gaudí de Mataró el cicle de xerrades al voltant de l'art que cada segon dijous de mes ocuparà l'espai del darrera de la genial construcció de l'arquitecte reusenc. Així, si el mes de febrer el crític d'art Arnau Puig va ser l'encarregat de parlar-nos de com Gaudí va conèixer i cultivar les tres ànimes platonianes a Mataró -ho podeu recuperar mirant el vídeo- dibuixant i treballant en els arcs parabòlics de la construcció, en aquesta ocasió la sessió serà en format taula rodona i per parlar de la galeria Tertre, una galeria que de 1975 a 1995, al carrer Los Álamos de Mataró, va ser un dels grans referents de la pintura local, sota l'impuls de l'activista cultural Nico del Rio. En la conferència hi van participar el crític d'art Perecoll i els artistes Perecoll i David Salvadó.

Segons explica Pere Pascual, un dels impulsors del cicle en tant que vocal de la Fundació Museu Bassat, en referència a Tertre, la seva activitat expositiva va ser "enorme i de gran nivell amb exposicions del bo i millor dels artistes del moment, amb especial incidència amb artistes catalans, com ho indiquen els noms de Guinovart, Saura, Cardona Torrandell, Tharrats, Amelia Riera, Subirachs, Genovart, Ortuño, M.A. Raventós, José Hernández, E.Xargay..... Això sense oblidar el bo i millor dels artistes de la ciutat amb exposicions d’Alcoy, Rovira Brull, Ricard Jordà, Josep Novellas, Alfred Opisso, Manuel Cusachs..., alhora que donava oportunitat a artistes i experiències més joves com son els casos de David Salvadó, Casas Peña, propostes conceptuals, els primers grafittis etc".

És curiós perquè, tot i no haver-hi entrat mai de la vida, a Tertre, aquest, per a mi, és un espai que vaig tenir molt present durant la meva infància. La galeria estava ubicada al carrer Los Álamos, on vivia la meva família, a molts pocs números i a l'altre costat del carrer, concretament. A més, la rerabotiga de Tertre va servir d'estudis originals a Televisió de Mataró, fins que aquesta va anar als locals de l'antiga Can Marfà, diria que el 1994. Així que, durant anys, després de veure com, per exemple, l'Espartac Peran entrevistava a alguna persona coneguda a la televisió, en acabar-se l'emisió jo sortia al balcó de casa per veure en directe aquella persona. Era el meu moment exclusiu amb el famós, diguem-ne, al qual pràcticament jo només tenia accés. De manera que aquest dijous, quan escolti els ponents parlar de Tertre, és possible que el meu cap retorni cap a aquelles mirades furtives des de la finestra de casa meva de fa una vintena d'anys.