dimecres, març 21, 2012

Reflexionar sobre la xenofòbia*


Notícia emesa a m1tv, la televisió local de Mataró i el Maresme.

Bona tarda,

Aquest acte l’hem muntat nosaltres, des de El Públic, directament amb en Xavier Rius-Sant, mestre i periodista, [bloc], al que agraïm que hagi volgut venir fins a Mataró per presentar aquest llibre Xenofòbia a Catalunya.

Remarco que l’hem muntat nosaltres perquè en general més que programar allò que ens interessa als promotors de l’indret d'acollida, el que volem és servir d’espai perquè altra gent pugui dur a terme les activitats que potser fins ara no podien dur a terme.

En canvi, aquest acte l’hem muntat nosaltres perquè creiem que cal reflexionar sobre perquè hi ha un augment de la xenofòbia a casa nostra. Reflexionar. Saber per què passa. Perquè a nivell de ciutat no s'està fent. Per a poder-hi donar solucions.

A les passades eleccions municipals, 4.700 persones van votar una formació que fa del recel a la religió musulmana i la discriminació positiva a favor dels immigrants un dels seus principals eslògans. No crec que es pugui establir una vinculació directa entre votants de Plataforma per Catalunya a Mataró i xenofòbia; crec que el seu vot obeeix més a un emprenyament amb els partits tradicionals –en especial al PSC, del qual presumiblement n’eren votants- que no pas a què s’hagin tornat xenòfobs. L’últim que hem de fer, penso, és criminalitzar-los. El seu vot és una alarma, un indicatiu, un sensor. Hem d’intentar entendre perquè passen les coses. La política també és respondre inquietuds.

Recordo que l’any 2004, quan es cobava tot això, vaig escriure un reportatge per Mataró Report on parlava de cinc casos on els immigrants, suposadament, rebien avantatges per a ser-ho. La conclusió era clara: en el 95 per cent dels casos, els immigrants no rebien ajudes per ser immigrants, però sí que, en ser la població en situació social més desfavorida, aquests eren més beneficiats per les ajudes públiques. Com ho serien uns altres pobres que no fossin immigrants, vaja, però és clar, al final, sense afegir-hi cap consideració ètica, és obvi que els immigrants són forts usuaris dels serveis i les prestacions públiques.

Per tant, és cert que al final els autòctons, si es deixen estirar per aquest discurs xenòfob, poden fàcilment entrar en la lògica dels números fàcils i fer allò de “si tenim 5 milions d’aturats i 5 milions d’immigrants, doncs enviem de retorn els immigrants i tindrem feina per a tots”.
Amb tot això oblidem que si algú deixa la seva ciutat d’origen per anar a un altre lloc, gairebé sempre és perquè a casa seva no hi té oportunitats o en té en menor mesura que aquí.

Crec, per tant, que el que hem de fer entre tots és un aprofundiment als valors democràtics. Aquest és un tema de valors democràtics.

Què s’ha de fer?
Política. Alhora mesures per calmar les ires de la població autòctona –un gest d’autoritat, que crec que és el que reclamen- i alhora mesures exigint una més forta integració dels que arriben.

Qui l’ha de fer?
Polítics, partits, institucions, entitats i societat civil...

En tot cas, jo ho deixo aquí i trasllado la pregunta a en Xavier Rius-Sant: Què s’ha de fer amb l’augment de la xenofòbia i qui ho ha de fer. Potser podem començar explicant d’on venim, abans que res, però m’agradaria que en el transcurs de les teves paraules, Xavier, poguessis desgranar una mica tot això.

* Presentació que he fet aquest vespre a l'acte protagonitzat a El Públic per Xavier Rius-Sant.