Problemes i problemes*

Tràiler de la pel·lícula Nader i Simin, una separación.

La majoria dels problemes en el món occidental tenen a l’hora de ser resolts un avantatge respecte els problemes viscuts en societats més conservadores que la nostra: com que el pes d’allò sagrat i de la tradició entre nosaltres és menor, hi ha algunes barreres psicològiques que ens podem estalviar i algunes pautes que podem exercir sense por. No em refereixo només a l’àmbit públic, que també, sinó en les petiteses del dia a dia, en la quotidianitat, que al capdavall és el que defineix les nostres vides.

Amb això em vaig quedar en veure en preestrena al Monumental de Mataró dijous passat Nader i Simin, una separación [web], Oscar 2012 a la millor pel·lícula estrangera, tot i mil altres lectures possibles. A primer cop d’ull, aquella societat malaltissa descrita fa molts anys a No sense la meva filla sembla haver-se normalitzat, però a mesura que avança la pel·lícula, un se n’adona que una visió retrògrada de la religió i de la tradició segueix actuant com a fre, com a enterbolidor de les relacions humanes. L’orgull, la por, l’autorepressió... són presents en els personatges de la trama. Veient-la penses que el nostre benestar material i la llibertat de què gaudim ens haurien de proporcionar una gran sensació de comoditat. I que si a nosaltres els problemes quotidians se’ns fan una muntanya, molt més es poden arribar a complicar en una societat tan complicada com la iraniana.

* Article que publicaré a Valors [web] d'abril.