'Cataluña-Espanya': bones intencions... que no arriben enlloc



Precedida d'una espectacular campanya publicitària i amb el suport entusiasta del Departament de Vicepresidència de la Generalitat (malgrat l'únic candidat de les europees que apareix és el convergent Ramon Tremosa i no pas el republicà Oriol Junqueras), ha arribat a algunes pantalles del país Cataluña-Espanya, un intent d'aplicar a la realitat catalana el model cinematogràfic de La pelota vasca, el polèmic film de Julio Medem en què aquest intentava generar un diàleg entre tots els actors del conflicte basc. Malgrat que cal subratllar un gran esforç per fer didàctiques unes temàtiques molt complexes i que es poden abordar des de molts punts de vista sense caure en el reduccionisme d'uns ni en la demagògia dels altres, el principal llast del film és que no queda massa clar on vol arribar. A La pelota vasca de Medem s'hi explicitava la necessitat d'obrir un diàleg entre les parts -que el film ja duia a terme- per tal d'arribar a una solució pacífica al conflicte, incloent-hi la necessitat de parlar amb el món de Batauna (de fet escenificava una mena d'inici de procés de pau, que després va néixer i va resultar infructuós). A Cataluña-Espanya, en canvi, no s'acabava d'entendre quin és el motiu del documental, de què parla; de la necessitat de separar-se d'Espanya? de la necessitat d'explicar-nos a Espanya perquè ens entenguin i no haver de separar-nos d'Espanya? de la necessitat de parlar de nosaltres mateixos i preguntar-nos què som? No és que sigui Cataluña-Espanya sigui una ocasió perduda, al contrari, però si que era d'esperar una mica més d'intenció en la mirada de l'autora, un missatge una mica més elaborat, una tesi amb la qual sortir del cinema. Interessant, doncs, perquè hi ha nuls precedents de pel·lícules d'aquest tipus a casa nostra però com diem a Mataró "no n'hi ha prou".

Comentaris

joansalicru ha dit…
COMENTARI DE ELI SOLSONA
Està carregat de tòpics i que a un espectador català que estigui mínimament acostumat a mirar informatius i llegir diaris, li aporta ben poca cosa de nou...
joansalicru ha dit…
COMENTARI DE NÚRIA CALSAPEU
Avui a l'hora de dinar li he dit els meus pares que creia que no calia que anessin a veure el documental perquè a la conclusió que s'arriba ja hi han arribat ells fa anys molts anys.I per sortir enfadat com jo no val la pena! I estic d'acord amb l'Eli que qui ja llegeix i mira o escolta notícies no li aporta cap informació nova.

Entrades populars