"Anem per on vulguis, però anem pel sol". Aquesta era la instrucció i a aquestes alçades no cal discutir-les, aquestes instruccions, a més de què ja m'estava bé. Doncs hem enfilat carrer Sant Benet enllà, hem trencat pel carrer de Cuba i ens hem endinsat en el batibull humà que suposa el mercat un dissabte al matí. Apassionant. Fins aquí tenim sol. Pugem per la rampa a l'interior del mercat i certificar que les millores introduïdes per la reforma són del seu agrat. Assenteix. "Ai Maria, que contenta de veure't!", diu una. "La trobem molt a faltar!", salta l'altra. És una dona popular, la gent se l'estima. "Fa fred, sortim". Doncs com que a dintre efectivament la temperatura és més baixa que a l'exterior, tornem a recuperar el sol per a nosaltres. Carrer d'en Palmerola, ensumar escaroles, enciams i tomàquets que sobresurten de les parades i entren en competència amb la nostra cadira. Arribem a la plaça de les Tereses, plaça ben càlida, i després ens endinsem pel carrer Santa Teresa fins la plaça de Santa Anna, que presenta un aspecte excel·lent: famílies fent l'aperitiu, gent gran que passeja, parades i activitats humanitàries... Des d'allà tenim una disjuntiva clara: o fem via pel carrer Barcelona i després seguim el camí de les quatre places -Santa Maria, Gran, Xica i Peixateria- o pugem directament per La Riera. Tot i que apunto la possibilitar de passar fred, ens obrim pas pel carrer Barcelona albirant ja el sol que retrobarem al final del carrer. A mig camí, però, s'imposa el seny i girem cua, cap al nervi central de la ciutat. "Fixa't que hi ha una zona d'ombra i una zona de sol. Anem pel sol". Doncs si, és veritat, els pisos de la banda gironina de La Riera tapen ben bé la meitat del vial, de manera que l'astre rei només enlluerna una prima filera a tocar de la banda tarragonina. I així anem fent, buscant el sol solet i ensumant ja la flaire d'un nou Sant Jordi que s'apropa.
"Anem per on vulguis, però anem pel sol". Aquesta era la instrucció i a aquestes alçades no cal discutir-les, aquestes instruccions, a més de què ja m'estava bé. Doncs hem enfilat carrer Sant Benet enllà, hem trencat pel carrer de Cuba i ens hem endinsat en el batibull humà que suposa el mercat un dissabte al matí. Apassionant. Fins aquí tenim sol. Pugem per la rampa a l'interior del mercat i certificar que les millores introduïdes per la reforma són del seu agrat. Assenteix. "Ai Maria, que contenta de veure't!", diu una. "La trobem molt a faltar!", salta l'altra. És una dona popular, la gent se l'estima. "Fa fred, sortim". Doncs com que a dintre efectivament la temperatura és més baixa que a l'exterior, tornem a recuperar el sol per a nosaltres. Carrer d'en Palmerola, ensumar escaroles, enciams i tomàquets que sobresurten de les parades i entren en competència amb la nostra cadira. Arribem a la plaça de les Tereses, plaça ben càlida, i després ens endinsem pel carrer Santa Teresa fins la plaça de Santa Anna, que presenta un aspecte excel·lent: famílies fent l'aperitiu, gent gran que passeja, parades i activitats humanitàries... Des d'allà tenim una disjuntiva clara: o fem via pel carrer Barcelona i després seguim el camí de les quatre places -Santa Maria, Gran, Xica i Peixateria- o pugem directament per La Riera. Tot i que apunto la possibilitar de passar fred, ens obrim pas pel carrer Barcelona albirant ja el sol que retrobarem al final del carrer. A mig camí, però, s'imposa el seny i girem cua, cap al nervi central de la ciutat. "Fixa't que hi ha una zona d'ombra i una zona de sol. Anem pel sol". Doncs si, és veritat, els pisos de la banda gironina de La Riera tapen ben bé la meitat del vial, de manera que l'astre rei només enlluerna una prima filera a tocar de la banda tarragonina. I així anem fent, buscant el sol solet i ensumant ja la flaire d'un nou Sant Jordi que s'apropa.
Comentaris