Els ponts d'Albert Solé

Demà divendres, si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l, La2 emet el documental Bucarest, la memòria perduda, obra d'Albert Solé, i que darrerament va guanyar el Goya al millor documental. Un treball absolutament recomanable, necessari, gairebé diria, que fa posar la pell de gallina literalment i que permet fer diverses coses: recordar el període de la Transició des del punt de vista antifranquista, conscienciar-se una mica més sobre el mal d'Alzheimer, reflexionar sobre l'efecte profund de l'acció política en les persones, en com les pot arribar a desgavellar... També un exercici de la "generació democràcia" amb la dels nostres pares, els que van lluitar per aconseguir-la, un reconeixement, un pont entre ells i nosaltres.

Justament quan feia poc que s'havia estrenat el documental, vam entrar en contacte amb el propi Albert Solé perquè ell, de fet, és el causant de la història que va originar el documental Els Ponts de Mostar, produït per Jordi Aliberas, Edin Kapic, Ariadna Vázquez i un servidor. Fent tasques de cooperació internacional, el 1995 a la capital d'Hercegovina, Solé va conèixer la llavors regidora d'Igualtat i Solidaritat Consol Prados, amb qui se li va ocórrer organitzar un viatge d'estiu -el primer després de la guerra- per a una trentena de joves musulmans i croats d'aquella ciutat. Aquí a sota podeu visionar l'entrevista que li vam fer per a l'edició en DVD de Els Ponts de Mostar.



Mira la part 2 de l'entrevista.