L'ocàs de la civilitació

No pot ser. És aburd. No té sentit. Tenint en compte que no es tracta de manifestar-se en favor de cap causa concreta, anar disposats un rera l'altre -cent, mil, deu mil, cinquanta mil vehicles-durant quilòmetres i quilòmetres, engega i para, para i engega, es pot afirma que és un autèntic fenomen de demència civil, no senil. Un autèntic escàndol en el món de la raó, en la societat del coneixent, de la sofistificació... tot un seguit de paradigmes que se suposa són els que ens governen cada cop més. Els embussos de trànsit demostren el col·lapse -l'embús mental- de la nostra forma de viure.

En anglès en diuen traffic jam, d'aquest fenomen, un concepte que a nosaltres ens remet una mica al que se'n diu una jam session, una trobada espontània, informal, de músics, sense ordre ni concert que es dóna en circumstàncies excepcionals, quan el bon rotllo presideix la relació entre ells. Doncs bé, ja pots, ja, posar la ràdio, escoltar música, cantar i ballar dalt del cotxe, explicar-se acudits batalletes o tenir converses profundes, dins una traffic jam... però al final, al cap de seixanta minuts en aquesta cua permanent la inclinació natural és apagar el cotxe, sortir-ne i anar-te'n caminant, a peu, pels carrers adjacents. Segur que arribes abans a la destinació.

Demà anirem en autobús.