Tornar a anar de colònies, als 28‏

Al santuari del Rinyer, prop de Solsona, diumenge passat.

No ha estat buscat però un seguit d'esdeveniments fortuïts ens porten a una casa de colònies, una de les de veritat, amb les seves olors, lliteres, bestiar i camp de futbol... quinze anys justos després d'haver-hi anat per darrer cop, de colònies, quan feia setè d'EGB, crec que era a l'Estartit. Som a Can Bajona, a tocar de Solsona, durant escasses 24 hores, però d'aquelles sortides en què quan s'acaben sembla que hagin passat dies i dies des que vam sortir de casa.

L'olor que ensumo just en obrir la porta del menjador de la casa aconsegueix traslladar-me, en un tres i no res, a aquells finals dels vuitanta principis dels noranta durant els quals anàvem de colònies amb l'escola. És una olor molt especial, amb especial presència d'oli fregit barrejat amb lleixiu. Quin poder evocatiu tenen les olors, renoi! Com que alguns dels que hi eren se'n recorden bé repassem la meva por a estar dos dies i mig fora de casa, a haver de menjar la sopa de lletres tintada de color blau o el famós episodi en què vaig negar-me a ingerir tres macarrons i mig untats amb tomàquet Solís. Ens venen al cap les anècdotes d'aquell noi que saltava sobre el llit d'una noia de la classe, les dificultats dels professors per controlar la situació un cop es tancava el llum a la nit, l'avorriment que suposava les activitats relacionades amb el medi natural... I recordat això ens posem a fer el que faria qualsevol nen que anava de colònies: caminar fins que et fan mal les cames, perdre's pel bosc i esgarrinaxar-se amb els matolls, jugar hores i hores al ping pong... Ara, a més, a més també ens en fotem del mort i de qui el vetlla i discutim apassionadament sobre Bolonya i els Mossos d'Esquadra...

Bé, han hagut de passar quinze anys però aquest cop m'ho he passat fantàsticament anant de colònies, un mot que en el seu dia vaig arribar a odiar. Gairebé diria que si pogués tornaria a la infància i reviuria amb renovada il·lusió aquell període... Això és impossible però queda demostrat que val la pena fer-se gran: ara els macarrons amb tomàquet solís i formatge ratllat m'encanten.