Setmana Santa dicotòmica

És curiosa la dicotomia que s'observa a l'hora de viure aquests dies de Setmana Santa. Mentre que per alguns es tracta d'uns dies de descans sense cap significat -cap ni un- per a altres es tracta del final d'un procés -més o menys profund, això cadascú s'ho sap- de fe iniciat amb la Quaresma i que s'expressa plàsticament en les processons de Setmana Santa. Vull que dir que per Nadal poc o molt tothom celebra aquesta festivitat amb una trobada familiar, anant a la Missa del Gall, cantant nadales... però en canvi la Setmana Santa o es viu -hi ha molta gent que la viu- o s'evita.

En els darrers anys, a Valors hem intentat tocar aquest tema. El 2005 amb un número titulat El perquè de tot plegat? [consultar-lo aquí] on reflexionàvem sobre el valor de la transcendència, sobre la necessitat que creiem té l'individu de cercar alguna cosa que el superi. Dos anys després, el 2007, vam apostar per un número parlant sobre el dolor, intentant extreure'n les possibles lectures en positiu, del patiment, encara que això de bones a primeres sembli inversemblant (en aquest sentit us recomano especialment l'entrevista que ens va concedir Eduardo Madina, víctima d'ETA, que podeu llegir clicant aquí). Finalment, l'any passat ens vam referir al sacrifici, una altra paraula que no està de moda, de la qual no queda bé parlar.

N'he parlat altres vegades però això de la Setmana Santa ["El model Mataró"], tot i atreure molta gent, no és fashion, no fa modern, tampoc no queda bé parlar-ne. Però alguna cosa ens indica que si, que cal parlar-ne, de la mort, del patiment, dels malestars.... Aquests dies us proposo recuperar els continguts d'aquests tres números.