Demà la iaia Dolors faria cent anys...

Demà Dilluns de Pasqua la meva àvia paterna, la mare del meu pare, hauria fet cent anys. Es deia Dolors Puig i Vinardell, i en tinc el millor record que es pugui tenir d'una àvia: generosa, acollidora, una bona dona, en definitiva. Recordo la seva passió per la premsa: havia après a llegir de gran, en català, i cada dia el primer que feia era anar a buscar la premsa a can Juan Carlos, que n'hi dèiem, el quiosquer de dalt el carrer, situat a la Ronda Alfons X "el Savi". Després tornava a casa i s'asseia a la seva butaca, al costat d'una taula rodona on tocava el sol de ple i s'hi posava a llegir l'Avui. Estic convençut que aquella naturalitat amb que ella llegia el diari em va captivar i em va animar a convertir-me en consumidor de diaris. També llegia amb fruïció els llibre de l'Espinàs i els de mossèn Ballarín. De coses que ara m'anirien sortint, fent memòria...

Doncs bé la iaia Dolors es va morir als 92 anys i per tant encara n'hi quedaven uns quants, per arribar al centenar. Això era el 2001. Molt poc després, en el marc del mensual Mataró Report, vam tirar endavant un reportatge sobre persones que havien arribat a la centena (en aquell moment era una dotzena, a la ciutat). Es va titular Els nostres centenaris i es va publicar el març de 2002. Va ser una iniciativa maravellosa, amb la qual vam xalar de valent, obra de Francesc Castanyer, Irene Cortijo, Toni de la Fuente, Pilar Garcia, Ramon Radó, Jordi Rovira i Judith Vives, amb fotografies de Marga Cruz i que vaig tenir el goig de coordinar jo mateix. Aquell reportatge va ser guardonat el febrer de 2003 [notícia diari El Punt] amb el Tasis Torrent de premsa local i comarcal al millor reportatge en els Premis de la Comunicació Local de la Diputació de Barcelona que precisament aquell any es donaven a Mataró. El meu entrevistat, Leonardo Moya, va morir el 2005, dos anys després, als 103 anys [Mor Leonardo Moya als 103 anys].