La història del jove Ibrahim

Foto: Romuald Gallofré.

El juliol de 2006, per suggerència d'en Xavier Manté, vaig entrevistar un jove senegalès de nom Ibrahim, que havia arribat a Mataró feia quatre mesos, per al diari digital capgros.com i la revista Capgròs [Ibrahim o la història d'un jove senegalès qualsevol]. La seva història era frepant, com moltes de les protagonitzades per homes que fugen del seu país com sigui i sense saber si podran aconseguir el seu objectiu. L'article començava així. "Podria ser la història de qualsevol immigrant però en aquest cas l'explica Ibrahim, un jove senegalès de 25 anys arribat a Mataró ara fa quatre mesos després d'un llarguíssim viatge de set anys des de la seva Cassamance natal. El protagonista d'aquesta història estudiava dret a la capital, Dakar, però a casa seva no tenien diners per seguir-li pagant la carrera i va decidir emprendre el vol cap a la somiada Europa, deixant enrera pares, dos germans i dues germanes (...)".

Doncs avui l'he tornat a veure i a conversar-hi. A través de la ràdio em buscava perquè li fes un certificat conforme li vaig fer aquella entrevista; creu que això el pot ajudar a l'hora de trobar feina. Ara es veu que treballa il·legalment en una fàbrica tèxtil de Rocafonda, però que l'amo no el vol contractar per evitar-se pagar la Seguretat Social. I com que ell necessita com sigui els diners per poder subsistir, s'hi avé. Però és clar, si no té contracte no pot tenir permís de residència i si no té permís de residència significa que viu d'il·legal a casa nostra... El seu cas segueix sent un exemple de tants d'altres: viu amb mitja dotzena de compatriotes en un pis de la Ronda Cerdanya, a Cerdanyola.

M'ha somrigut, com em va somriure aquell dia a tort i a dret, ens hem estrenyut les mans i ens hem dit adéu. Que tinguis sort.